Vençuts però no convençuts.

Està clar que més enllà de pàgines com www.relatsencatala.com, , www.guimera.info , www.joescric.com, www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros ,per citar-ne algunes de les mes reconegudes, la llengua catalana des de fa molt de temps, esta en la terminologia que s'emprava per explicar les derrotes militars al poble alemany, fent un avenç estratègic vers la reraguarda, és a dir, de forma molt planera anem endarrera com els crancs !

La situació lluny del que puguis pensar amic lector, va començar no amb la Guerra del 36-39, també coneguda com Civil, sinó clarament en els anys de l'anomenat DESARROLLO, aleshores Catalunya se'ns va omplenar de gent vinguda d'arreu de les Espanyes, a la que li va semblar - i en molts casos, li sembla encara - que això d'aprendre una llengua diferent, quan ni els agents econòmics, ni els poders públics, ho demanaven, era una total i absoluta pèrdua de temps !.

Mal que mal, anaven trampejant la situació, en molts llocs, el desconeixement del castellà, feia difícil, quan no impossible desenvolupar una vida normal, poblacions com : Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixach, Ripollet, Cerdanyola, fins i tot Sabadell, s'expressaven normalment en llengua castellana - espanyola en diuen ells, com si el català [ molt a contracor nostre] no fos també una llengua espanyola!! -. Exemples no en falten, oi ?, m'explicava una estudiant universitària que viu a Cerdanyola del Vallès [ la petita Cerdanya ] malgrat ser natural d'Organyà, que en demanar una barra de pa de quart, li varen demanar d'expressar-se en espanyol, la seva resposta - és una persona jove - una barra de pa de quart, no necessita cap mena de traducció, però ja l'aniré a buscar en un altre forn !. Aviat li caldrà anar fins a Organyà - el seu poble - per poder trobar alguna persona que parli la llengua catalana com a primera opció.

Deia que mal que mal, anàvem fent ,però avui s'ha de constatar que la cosa empitjora per segons; ens arriben ara emigrants no ja de les Espanyes, sinó de les Ameriques Espanyoles, i malgrat el seu color de pell ens explica que es tracta d'aborígens d'aquelles terres, els tractaments que els conqueridors van aplicar als seus avis i pares, encara els bloquegen el cervell, i assimilen l'ús de qualsevol llengua que no sigui el español, en el millor dels casos, a una pallissa brutal, i con a norma tradicional a lesions greus, violacions infamants i l'assassinat. Em direu que aquestes coses avui ja no passen, però digueu-ne el síndrome d'Estocolm, l'efecte o el defecte "Paco Loco", o allò que us sembli més assenyat, però justament es aquesta emigració la que presenta més resistència a l'ús habitual de la llengua catalana.


Deia en el títol que nosaltres - els pocs catalans que quedem ja - ens sentim vençuts - perquè ells son més, presumeixen de 300 milions ! - , però no convençuts, pensem que la nostra llengua és una eina perfecta, tant per a la comunicació, com per a la investigació, com per a qualsevol us present o futur, en la mateixa proporció, sinó més que la llengua castellana. Els emigrants que ens arriben de l'Amèrica del Sud, sobrevivents de les pitjors masacres que la ment humana pugui arribar a imaginar, son a desgrat seu uns convençuts de la inutilitat de mantenir la llengua catalana, l'euskera, el gallec,...

Sobreviurà una vegada més la llengua catalana ?

mora.a@guimera.info