VALLFOGONA DE RIPOLLÈS. L'ABANDÓ DE SANT JULIA

Damunt del minúscul l cementiri, visible des de molta distància, envoltada de materials d'obres, bastides, petites màquines, i les runes clàssiques en tots els enderrocs, l'antiga església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 919, viu - possiblement - la seva definitiva decadència.
Tenim constància que aquell primer temple - molt més reduït quan a les mides i proporcions - fou fet renovar de nou el 960 per l'abadessa Ranlo de Sant Joan de les Abadesses, monestir que al s X tenia el domini directe de la major part del terme. L'any 961 fou consagrada per Ot, bisbe de Vic.

L'any 1200 és reedificada pel senyor de Pinós. Al segle XV com a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i només en quedà la façana.
L'any 1756 es construí una nova nau tot conservant l'antic frontis amb el portal d'accés on hi figura un rengle de pinyes, distintiu de la família Pinós

Als primers 70s hi caigué un llamp i des de llavors ha resultat inservible.

De d'octubre de 2,007 s'estan fent treballs [ interiors i exteriors ] per recuperar i consolidar la teulada de l'església de Sant Julià sota la direcció d'arquitectes de la UDG i amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Fins ara s'han enretirat les teules i bigues, en molt mal estat, i la primera part de la volta de la cúpula de ponent. Ara es lligarà i col·locaran bigues i una primera coberta.

No cal ser un expert per fer un diagnòstic ràpid , senzill i clar ; la fàbrica imponent de Sant Julià està en avançat procés de degradació, i per aconseguir - si encara és possible - la seva rehabilitació, caldrà implicar a la ciutadania, tota vegada que la situació econòmica de les nostres Institucions públiques, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat, és absolutament precària, i dissortadament ho serà durant molt i molt temps.

Recollim imatges del present, amb l'esperança - intima - d'equivocar-nos absolutament en les nostres prediccions.

© Antonio Mora Vergés