Vaixell

Un relat de: Melcior

Ja és a punt de salpar
el vaixell sense destí,
aquell que navega sense aigua
vent, sorolls, ni capità.
Ja se'n va el vaixell tot nu
jo no sé si tornarà,
ja se'n va ben nu del tot
no s'enduu ni el seu passat.
Segur que busca noves
com si avui hagués varat
jo no sé si tornarà
el mateix o bé canviat.
Ja se'n va el vaixell estrany
marxa sol, sense company,
pobre errant, què serà d'ell?
qui sap si tindrà sort?
Per fi he fugit de mi
per cercar-me en un altre lloc,
jo no sé si aquest camí
serà la vida o bé la mort.
Sóc vaixell sense esperances
però sóc nou i feinater
vindran ports, gent i destí,
i seré un altre;
vaixell de nou esperit.




Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 24-03-2005 | Valoració: 10

    Quant de sentiment, tenen els teus relats!
    Desitjo que un dia aquests vaixell trobi el seu port.
    Una abraçada.