Vaca Vs. Bou

Fa massa temps que em tenen estacada
en nom del be comú. Ja n'hi ha prou!
Ja n'hi ha prou de vaca espoliada;
Ja n'hi ha prou de corma i de jou.

Mesquins en tot barjaula als seus estables,
orfes d'amor, el seu m'han imposat;
els meus volers: Camins Inoblidables...
que son ben meus de tant que els hi fresat.

Fa massa temps que han fet de mi criada
d'altres terrenys del meu país aliens;
mes sento a prop la nova flamarada...
Fum pel passat, i pel futur...encens.

Fet cendra el jou revestirem la pleta,
amb un esquinç tret de la pell del Brau;
i el toro hispà rompuda la jaqueta,
s'empassarà el seu orgull babau.

Recobraré la llum a les Ninetes,
m'amorraré al Com reconquistat,
bo i engegant pel dret a fer punyetes
anys d'enganys i solidaritat.

Amunt el corn: malura sanejada...
-quin Tràgic Gest el vers va retratar!-
Trasmudaré l'antiga testa orbada
en l'ariet potent per banyegar.

I brandaré rumbosament la cua
enarborant el Pavelló Estelat.
Sabran com soc: suprema en la fua...
...aparta't Bou, apartat!
la Pell ja s'ha t'arna't.!