"Usar y tirar"

En llengua castellana es més expressiu i entenedor, aquesta frase publicitària a fet fortuna, i ha passat de l'àmbit del consum on va néixer, a impregnar tots els aspectes de l'existència humana.
Les persones de més edat recordaran sens dubte, que juntament amb la torna, va desaparèixer la obligatorietat de tornar els envasos de vidre, pels que el proveïdor ens abonava un petit preu, i va començar el regnat del plàstic per embolicar tota mena de productes de consum.
El consumidor va deixar ràpidament els hàbits ecològics, i va abraçar amb entusiasme la nova consigna de llençar-ho tot.
L'efecte immediat va ser l'augment de la producció de tota mena de materials destinats a servir d'envàs, des del vidre tradicional, fins al plàstic i tetrabrik, sense però deixar de banda al paper i el cartró, que han mantingut el seu consum sempre en alça. Tot era felicitat !, més feina per als industrials, menys feina per a les mestresses de casa ! .Només una petita ombra semblava enterbolir aquesta situació, les escombraries van començar a ser un problema, que preocupava únicament però als ecologistes i persones contra-sistema.
En el terreny de les relacions personals, laborals i socials, també es va instal·lar aquesta filosofia, i n'estem gaudint a cor que vols. Qui no coneix alguna família trencada ?, Qui no tracta almenys amb un pre-jubilat, dels que ho viuen com un càstig ?, que n'hi ha ¡. Qui no sap d'alguna situació d'abús moral ?.
La torna d'aquella decisió general d'acceptar el USAR Y TIRAR, com eix vertebrador no ja del consum, sinó clarament de tota l'existència, ens ha portat, als abocadors controlats d'escombreries que ja estant al límit, i a l'abocament incontrolat que es el pa nostre de cada dia ; ens ha portat les plantes d'incineració, els punts de recollida i tractament, i ens ha portat per damunt de tot, un brutal augment de les despeses , que malgrat fer-se efectives per les arques públiques, paguem tots i cadascun de nosaltres. En el terreny social, ens ha portat un buidat quasi complert del sentit de la transcendència en la vida de cada dia, que s'ocupa només o principalment, del que passa ara, i oblida conscientment que va passar ahir, o que pot passar demà. Només cal veure la mena d'ídols que ocupen els mitjans de comunicació.
Moltes persones renunciarien a la seva vida per obtenir la seguretat d'una pensió; hi ha molta gent, que veu en el món només dues classes de persones ,els pensionistes i els futurs pensionistes, i el període entremig - la vida - ha esdevingut una total i absoluta pèrdua de temps !. El triomf absolut es doncs, TIRAR SIN USAR !!!