UNA NIT MÉS

El remolí d’aigua freda es tenyeix de vermell a mida que s’escola pel desguàs del lavabo. Dreta davant del mirall, observa el seu reflex clavant la mirada en la negror de les seves pupil·les. Els esquitxos de sang impregnen la seva pell nua, dibuixant bells patrons i sanefes que semblen fetes amb un aerògraf. A l’habitació la situació és dantesca: l’home està estirat panxa amunt al llit envoltat per una bassa de sang que ja ha filtrat a través del matalàs i comença a degotar sobre el parquet. Els ulls i la boca estan exageradament oberts i dibuixen una ganyota grotesca, que pot resultar fins i tot còmica. La posició de les mans, al voltant del coll, denota l’intent desesperat per evitar que la vida se li escapés a borbolls per la ferida.
Ella observa l’escena des del llindar de la porta estant, calmada, mentre s’eixuga les mans amb una tovallola de cotó blanc.
- Al llit no ho feies del tot malament, maleït porc!
Encara despullada i amb un mig somriure als llavis, agafa el cúter i l’endreça a la motxilla, dins d’una bossa de plàstic. Amb una meticulositat que només atorga l’experiència repassa tots els racons del pis per on ha passat. La perruca que ha portat en tot moment i els pegats adhesius a la punta dels dits han evitat que deixés un cabell o una empremta que la delatarien en poques hores. Al llit ella ha portat la iniciativa en tot moment i no li ha costat fer-lo acabar sense arribar a la penetració. No trobaran cap resta d’ADN. Serà com si l’assassí s’hagués desintegrat. El crim perfecte.
Al cotxe, es retoca el cabell mentre es mira al mirall retrovisor. Un altre nom que pot tatxar de la llista de maltractadors reincidents que amaga a la guantera.
- La ciutat serà un lloc millor sense aquesta escòria humana. Ja no farà mal a ningú més.
La inspectora de policia Xesca Martí es posa el cinturó de seguretat i arrenca el cotxe. Els llums dibuixen una estela vermella que secciona en dos la foscor d’aquesta nit sense lluna. Tot ha anat bé. Una nit més.