Una llàgrima més

De tant patir de traició,
de vegades noto que els meus maldecaps s'acumulen a la gola
transformant-se en una bola
pesada…

Jo diria que és plom
o bé diria que és bilis

I noto com em succiona la pell
I me l'estira
per la banda interior
des de la meva massa capilar
fins al coll

i que em desafia com cera d'espelma,
provocant la sensació d'asfixia…
hi ha moments en què crec que no podré suportar
la pressió que fa sobre el meu crani…
i la bola de plom, finalment, m'ha arribat
a l'estòmac,
un cop ha comprimit els meus pulmons al seu pas,
i tots els òrgans que ha trobat pel camí…

és llavors que em vénen ganes de vomitar
vomitar aquest pes que duc a sobre
tall sec a la respiració,
se m'adormen els sentits:
neix una llàgrima més.