UN SOMNI DIFERENT

Són les tres de la nit; fa dues hores que estic estirat al llit sense poder endinsar-me en el meu món irreal on, cada dia, veig clarament que sóc el qui porta el timó d'aquest viatge que en diuen "la meva vida". I hem començo a preguntar...Aquest insomni és degut a una nova situació? O serà per la incomoditat del matalàs? O per què ahir vaig dormir més del compte?...Mil preguntes em passen pel cap fins que al final, inconscientment, aconsegueixo tancar els ulls i gaudir d'un nou somni...

" Tot il·lusionat, em dirigeixo a la platja amb la intenció de poder sentir la calma que dóna el soroll del mar, poder palpar les pessigolles que fa la sorra sobre els peus i poder observar el reflex de la lluna plena sobre l'aigua.
M'assec i al cap de cinc minuts, noto un contacte estrany; hem giro i veig un nen petit d'uns deu anys a la meva vora. L'infant, m'agafa la mà, hem posa a sobre un muntet de sorra i diu: Notes les pessigolles que et fan uns simples granets d'arena? Jo, tot sorprès, no goso a contestar. El nen, per trencar el gel del silenci, em diu: Si compares cada un d'aquests granets amb tots els moments de felicitat que has compartit amb la gent que t'envolta, t'adonaràs que uns són més grans que altres, però que tots t'han portat a viure emocions màgiques i inoblidables. No podia creure que un nen tan petit m'estigués expressant tant de sentiment. Acte seguit, em bufa la sorra que duia a la mà, per a que s'enlairessin i escampessin tots els granets, poc a poc i un per un.
Sense tenir temps a pensar, m'agafa la mateixa mà i em fa caminar fins arribar a sentir la fredor de l'aigua a la planta dels peus i em diu: T'atreveixes a mullar-te fins als genolls? Per un moment, vaig pensar que no; tot era fosc i no sabia que em trobaria, però tot valent, vaig dir-li un si! El petit, després del silenci va fer un somriure. Jo no entenia res. I Sense deixar aquest somriure tan innocent, em pregunta: Em permets comparar el tacte de l'aigua amb les pors que ens trobem al llarg de la vida? L'aigua sempre és freda al principi, però a mesura que passa el temps ets sents bé, fins que arriba un punt que et capbusses tot. Doncs amb les situacions ens passa el mateix; davant la inseguretat hi ha alguna cosa dins nostre que no ens hi deixa tirar de cap i ens frena, tot i que al final ens acabem mullant. Jo sóc dels que penso que, la por l'hem de fer desaparèixer i arriscar-nos a tot.
Després d'aquestes sensacions, el nen hem convida a estirar-nos a la sorra per observar les estrelles i la lluna plena. Comença a sonar una música que m'encanta, però mai m'havia parat a pensar en el significat d'aquella cançó, llavors el nen hem diu: Jo t'estic ensenyant a valorar els petits moments que et vas trobant al dia a dia, a no tenir por a les noves experiències que et poden anar apareixent i a viure al màxim cada moment amb el seu toc de màgia.
M'han explicat que existeixen, en el cel, uns puntets brillants i una rodona enorme que destaca per la seva brillantor; sé que en aquests moments tu tens l'oportunitat d'observar-ho, en canvi jo, ho he de deixar amb la meva imaginació. Sol et volia demanar, si em pots explicar que es sent al mirar les estrelles, la lluna, la platja i l'arena i, alhora, poder escoltar el soroll del mar, la música i palpar la immensa sorra que existeix?"

Són les set del matí i el despertador està sonant! He tingut un somni on, per primera vegada, m'han guiat en tot moment i se que ha estat per recordar-me que, encara que de vegades no es pugui tenir tot el que un desitja, s'ha de viure amb intensitat aquest somni real.
Per una banda, m'ha fet ràbia despertar, ja que no li he pogut respondre la pregunta al nen cec, tot i que no sé si hagués tingut la resposta. Però per l'altra, estic eufòric perquè, ara mateix, em sento amb unes forces increïbles de començar cada matí, amb un somriure com el d'aquell infant.