Cercador
Un no marxis mut.
Un relat de: comunaonadaambelvent- Compartir:
Entre les mans una rosa, sobre els llavis un últim i dolcíssim, però també amarg petó, sota les parpelles i damunt les galtes un oceà de llàgrimes, retronant a l'interior del cap un adéu per sempre i rere la llengua dos paraules que lluiten per sortir, "no marxis", i que són vençudes per una força més gran que les reté; davant els ulls, cada cop més apartada d'aquests, l'esquena d'ell.
Quan a la fi perd de vista l'ampla i coneguda esquena, es deixa caure a terra, les poques llàgrimes que resten dins els ulls cauen sobre el terra i mussita de manera gairebé inaudible: "no marxis, T'ESTIMO".
l´Autor
9 Relats
7 Comentaris
7144 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Llegeixo i sento que jo vull ser aquell sentiment calcat en un paper, que jo vull ser aquella persona que fa eriçar els pels amb tant sols un conjunt de paraules, un conjunt de paraules, que suposo que, al cap i a la fi, és alguna cosa més.Em dic Núria, tinc 16 anys, i m'encanta escriure :)