Un mal dia per escriure

Cau la nit d'amunt la plàcida mar, un vent suau acaricia la pàl·lida lluna plena, cau la temperatura a la vora del mar. És el moment on m'envaeix la pena. Sentiments, dolors i penes, tots brollen per les meves venes, el cor batega salvatge per poder superar l'ultratge. La pàl·lida i plàcida lluna plena s'adona totalment de la meva pena, i la plàcida i tranquil·la mar veu com d'això no podré escapar.
Poetes de mitjanit, escriuen paraules de gran esperit. Filòsofs de cul d'ampolla, defineixen situacions embriagats en colla. Tothom i diu la seva, però ningú encerta la treva. Rauxes de melangia, bacils d'apatia, el cor pres de fatiga i l'anima animal que hem castiga, son injuries d'antigues gestes, passades festes, bacanals que amalgamen noves pestes. Com cada matí, quant hem llevo, mentre m'espolso els somnis del cabells... hem sento espès, l'alcohol totalment estès, les venes plenes d'excés i amb el sexe encès.