Cercador
Ulls per veure.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Si se'n tenen. 20 de juny de 2008. 09:05. Barcelona, Passeig de Sant Joan amb carrer València.
Baixa caminat un home. Du una barba rasa i cana. Camina eixerit. Es diria que amb certa solemnitat.
Sí. Va completament nu, com evidencia la visualitat de la oscil.lació del seu membre.
El seu cos és bru, es veu sa, natural, digne.
Porta a la mà una bossa de plàstic de les que donen a les botigues amb qualsevol objecte. No hi cap roba. No sembla que hi hagin ni tan sols sabates.
Fa força calor i amb la lleugera fresca matinera s'hi deu estar bé.
Alguns vianants que passen, no el veuen. No es estrany. Hi ha tanta gent encantada amb els seus MP3, molts potser no són conscients ni de la música que creuen que escolten. És cert que vivim en somnis.
Ara passa per davant d'un tren de rentat de cotxes. Entra un cotxe patrulla de municipals. Probablement funcionant tan adormits com la resta. O potser tant els fa.
Unes passes més avall es detura sota un arbre, en un parterre. S'aboca lleugerament, col.loca les mans sobre els genolls, obre una mica les cames.
Si. Està cagant. Operació que realitza amb naturalitat. Més que un gos. Es neteja amb un paper, amb certa elegància. No sembla que ningú es fixi en absolut, tot i que no existeix el menor bri d'afectament ni tan sols discreció on pudor. Continua el seu itinerari.
Ara creua el pas de peatons del carrer Aragó. L'han de veure per collons (mai més ben dit). Un cotxe amb una parella jove, se'l mira passar amb certa sorpresa. Riuen. Moderadament. Fins i tot el noi aplaudeix i diu quelcom, com molt bé! Tot molt discretament. Sense esparveraments.
Continua Passeig de Sant Joan avall, l'estampa roman fresca, natural, discreta.
Preguntes: Estarà drogat? torrat? guillat? Li falta un bull? dos? Serà una provocació? un discurs? una opinió? una protesta? un anunci? una obra d'art? un filòsof? un místic?
Faig tard. El dia ja no serà mai més oblidat, m'esmunyo vers la feina.
Jo sí que estic ben torrat. Però en aquests moments ben viu, o almenys, ben despert.
No cal que pensi que escriuré avui. La realitat supera a la ficció. O tot el contrari.
Comentaris
-
...[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 02-05-2010 | Valoració: 10
sembla com si s'en pogués treure més d'una conclusió.
La meva conclusió totalment subjectiva és que la gent anem tant capficats contemplan-nos el melic, que en caldria una forta sacsejada per treure'ns de la nostra abstracció.
M'ha agradat molt i encara que ja se que tu no tens costum de valorar, deixa'm que jo sí que ho faci en aquest cas.
-
Acostumats[Ofensiu]Ullsblaus1 | 22-06-2008 | Valoració: 10
Aquest senyor deu estar sempre nu pèl carrer, el primer dia el deurien veure tothom, el segon igual i el tercer i el quart, però al cap d'un mes s'haurien acostumat, com si ja formès part del camí. I ara el relat està molt bé. Et seguiré llegint. Gràcies.
Un salud d'ullsblaus
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429051 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com