Txèquia, la cara B

Txèquia, la cara B

El primer de gener de 1993, començaven a fer camí separadament Eslovàquia i Txèquia, els primers intentant desmuntar de la forma més lenta possible, el seu sistema econòmic de capitalisme d'estat [ Comunisme ], i els altres accelerant al màxim la liquidació del sistema d'economia socialista. Els txecs han passat per moments molt i molt difícils; augment de l'atur, augment dels preus, baixada real del poder adquisitiu, ...... però la seva voluntat d'integrar-se com un membre més de la CE, sembla estar per damunt de tot.

Actualment la població txeca està al voltant dels 11 milions, el salaris tenen un recorregut "normal" entre els 600€ i els 1200 €, i el preus en relació al nostre país [ Catalunya ] son entre un 50% i un 25% inferiors, llevat dels vins i alcohols que son considerats productes de luxe, i tenen un preu d'entre un 200% i un 500% superior als nostres. La previsió per als propers anys, és d'una ràpida anivellació dels preus, i una lenta, molt lenta equiparació dels sous; l'entrada a la zona Euro, deixant la Corona Txeca com a moneda nacional, farà [ ho sabem en carn pròpia ] que el creixement del cost de la vida, sigui d'entre un 10% i un 30% en els propers anys. S'esperen encara més temps durs.

Malgrat els esforços de les autoritats [ que suposem, com sempre, però que a la vista del que explicarem no ens consten ] la pobresa extrema, i la mendicitat pública creixent de dia en dia, i la forma de demanar caritat dels homes i dones txecs és esfereïdora ; s'agenollen a terra, l'esquena doblegada vers el sòl, i damunt del cap sostenen un plat i/o got; quan algú els deixa una moneda, mouen el cap, amunt i avall, sense però aixecar-lo gaire de terra, no et miren, ni els pots mirar tu a la cara. És dur , molt dur de contemplar !

Els txecs que viuen en un país extrem, no gaudeixen d'habitatges especialment adaptats, i fora de les rutes turístiques, la sensació de trobar-te sempre en un extraradi , en un lloc quasi marginal, és massa freqüent com per a poder-nos creure que dissortadament no és general per arreu del país.

Son receptors de les "indústries mòbils ", les que necessiten molta ma d'obra, i per obtenir més i més guanys, van sempre cercant països pobres ; a l'Amèrica del Sud, en diuen "maquiles", acostumen a reduir i/o eliminar els drets laborals. Això en un país de cultura socialista, està fent créixer moviments d'opinió que plantegen ras i curt, que novament l'estat detenti la propietat absoluta dels mitjans de producció. A Praga tenen el costum de defenestrar [ llençar per la finestra ] als qui en una controvèrsia política perden la majoria. Em comentava un empresari que sempre i a tothora va escortat ; potser si pagues millors sous als seus treballadors, no li caldria compartir la seva vida, amb "goril·les professionals" , oi ?

Haurem de seguir amb atenció els passos que farà Txèquia en els propers anys ; espero que com en algun discos antics, les melodies que s'acaben imposant siguin les de la Cara B

Temps al temps.

© Antonio Mora Vergés