Trobada amb un soldat -mort-

"Us he de dir, senyors, que el vostre comportament em sorprèn tant com em mortifica" va dir la mòmia.

-Edgar Allan Poe


L'Eugeni era metge forense de la ciutat de G***. Ara mateix conduïa el seu cotxe per els carrers foscos de la ciutat. Havia rebut una estranya trucada del Jutge d'Instrucció que l'hi delegava un "aixecament de cadàver", es a dir, el reconeixement del fenescut i la seva identificació. No era res inusual que el Jutge delegués aquesta tasca en el metge forense per raons purament "sensibles": a ningú l'hi agradava personar-se al lloc d'un crim i mirar al mort, encara mes si ho podia delegar en un altre. Però en aquest cas era diferent: el Jutge havia rebut estranyes i singulars declaracions dels policies que havien trobat el cadàver i dels testimonis. Duia un estrany vestit alhora que un fusell que probablement pertanyia a un robatori d'un museu d'Història, per la seva antiguitat. El fusell, curiosament, tenia restes de pólvora i semblava haver estat utilitzat recentment, per tant, la incisiva policia va deduir que s'havia produït un tiroteig amb la conseqüent mort de l'individu.

En arribar al lloc del crim l'Eugeni va veure el cotxe dels Mossos amb les llums enceses i als dos agents observant un cos estes entre la vorera i la carretera, alhora que una parella amb una evident pal·lidesa de pell que prestaven declaració com a testimonis -foren els que trobaren al mort- El metge va aturar el cotxe, va saludar als agents i es va ajupir al costat del cos. Realment l'aspecte era absolutament sorprenent. Era ven bé com si hagués sortit d'una pel·lícula històrica. Per els colors del vestit, l'Eugeni va identificar que eren els de França ja que feia poc havia vist Napoleó d'Abel Gancé reeditada per Francis Ford Coppola. L'home, jove, de faccions gairebé infantils i cabells llargs i negres, tenia agafada fortament amb una mà el fusell. Era un fusell d'una única càrrega propi del segle XIX i certament semblava haver estat emprat. Posant-se els guants l'Eugeni va palpar el cos i va detectar una ferida a la part superior del pit, vora del muscle, que probablement havia provocat la mort. La sang pintava la jaqueta blanca profusament. Es va procedir al trasllat del cadàver al centre d'autòpsies, consignant-se el fusell com a prova.

L'Eugeni ja era enfundat en la bata de treball i el cos romania, ja sense les robes, a la taula d'autòpsies. El forense va procedir a gravar en un micròfon portàtil l'aspecte del cos, la data i la possible causa de la mort. Ja amb un bisturí a les mans va procedir a realitzar una incisió a l'entrada de la ferida per detectar el projectil ja que no hi havia sortida, per tant, l'objecte era a l'interior. Una primera anomalia, a banda de les citades, era el de l'amplada de l'entrada de la bala, massa gran per el de les armes actuals. Un cop feta l'incisió va introduir una mà per extreure el projectil. L'Eugeni va posar una cara de profunda sorpresa al veure que era una bala pròpia del que es coneix com a fusell d'espurna, es a dir, exactament el mateix que el mort posseïa. L'altra raó per a la sorpresa era que la ferida no havia afectat a òrgans vitals, per tant, no era una ferida mortal així que havia que descartar aquesta com a causa de la mort. I llavors, a la mà que retenia el bisturí va notar una pressió inusual. En mirar-la i deixar el projectil a la plata de metall va observar amb estupor com la mà del fenescut agafava la seva. En dirigir els ulls al jove cadàver va veure com els ulls d'aquest se'l miraven. L'Eugeni, com a científic, va actuar amb fredor imputant aquestes visions a una mala digestió o potser a una intoxicació etílica -havia begut cervesa al sopar- Va deixar caure l'eina quirúrgica i es va apartar de la taula d'autòpsies. El jove es va incorporar i va quedar assegut, tocant-se i mirant la ferida "Merci beaucoup monsieur le médecin", va dir el mort, en perfecte francès. Evidentment, l'obertura de la boca que en presenciar això va fer l'Eugeni eren només una mostra de fredor científica i la corredissa posterior, en sortir de la sala com si el perseguissin mil dimonis, també eren actes previstos i empírics. Previstos i empírics eren la profusa suor del metge, el fet de que introduís la cara a sota de l'aixeta de l'aigua i de que es mirés al vidre una bona estona. Després, científicament es va asseure a un dels excusats i es va mirar les mans amb guants. "Evidentment, això te una explicació raonable que es la següent -es va dir l'Eugeni- Aquest home esta boig, i en la seva bogeria es creu un soldat de la França napoleònica o alguna cosa per l'estil. Probablement ha sortit foll per el carrer amb aquell aspecte i aquella arma robades d'algun museu i ha topat amb algú armat." Amb això al cap es va calmar i va assentir complagut. No obstant hi havia una petita escletxa de dubte que va descartar i rebutjar: la bala trobada. "S'ha disparat ell mateix, es clar." "O potser hi ha un altre boig que es creu un soldat de Wellington corre'ns pels carrers?" Les dues hipòtesis semblaven vàlides. La primera esdevenia difícil d'acceptar per la llargada d'aquells fusells i la dificultat de disparar-se un tret. La segona possibilitat el va tranquil·litzar alhora que el va fer trucar a la policia per descobrir als agents la possibilitat d'un altre boig vestit de soldat d'infanteria britànic. Ja calmat va tornar a la sala d'autòpsia. S'ha de dir que la roba i els efectes del jove boig es trobaven a una bossa com a proves a la mateixa sala: aquest havia trencat les bosses i s'havia vestit alhora que, en veure entrar al metge va semblar reclamar amb signes que se l'hi tornés el fusell. Fins ara el jove semblava calmat però en no rebre la seva arma va començar a exaltar-se fins a proferir insults. Entre els que va entendre l'Eugeni hi havia diatribes en contra de Ferran VII, com si el jove es cregués en mans de l'exèrcit espanyol. L'Eugeni no va obrir boca i es va sorprendre de l'autenticitat en la pronuncia de l'idioma de Rabelais d'aquell esser. Alhora l'home continuava creixent en fúria i, en un instant, va fer-se amb el bisturí que romania a la taula i va fer inquietants talls a l'aire. L'Eugeni, sempre fredament, va sortir de la sala tancant la porta al seu darrera i va trucar a la policia perquè enviessin agents. Va sentir cops violents a la porta i una bonica mostra del catàleg d'insults d'aquella elevada llengua alhora que copsava de tant en tant la paraula Austerlitz.

En les declaracions al jutge l'Eugeni va afirmar que el jove boig havia escapat de la sala d'autòpsies per una de les finestres abans de l'arribada dels agents. El que no va dir, per por a que aixequés sospités sobre la seva sanitat mental, era que va escoltar, en un moment donat, el soroll de cavalls i trets de canons darrera de la porta, alhora que crits i tumult de batalla i que, en cessar aquets i obrir la porta, no hi havia ningú a la sala.