Tretzè sonet a Antoni Casals (Silenci)

Un relat de: deòmises

Silenci: La Mort ens el retorna,
Llavor que ens engendra de la calma,
Vetust cor meu, curull de feblesa,
Perquè som nàufrags en terra ferma.

M'empresono amb tu dins d'urnes jòniques
Perquè fan passar els anys en silenci,
Lluny d'aquest Déu que sempre ens vigila,
Que, amb falses promeses, ens suborna.

En l'obscuritat d'aquesta balma,
Que ens guarda del dol amb la ceguesa,
Trobarem la nostra ànima inerme:

Lluitem contra esperances lacòniques,
Que acaben abans que el dolor ens venci,
Perquè només som l'errant argila.

Comentaris

  • Seguint els comentaris[Ofensiu]
    Salgado | 09-12-2007 | Valoració: 10

    he vingut al tretzè sonet. I és cert que té similituds amb el catorzè. L'estructura de la rima és la mateixa i l'estil molt semblant.

    M'ha agradat l'originalitat de dividir la rima sense seguir la tradició. Sense paraules, com diu l'Antoni Casals.

    Una abraçada, Xavier

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

346 Relats

936 Comentaris

249445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978