Cercador
tresc a la Patagònia
Un relat de: DJENNE- Compartir:
Són aproximadament dues hores d'autocar en terres bastant planeres fuetejades sense parar pel vent que aixeca la pols de terra. Alguns kilòmetres amb turons. Una paradeta a mig recorregut: la Estancia de la Leona, al costat 'un torrent de muntanya. I uns curiositat; fins allí van arribar en Sundance Kid i el se company (no recordo el nóm). Si, els de "Dos hombres y un Destino".
Molts kilòmetres vorejant el Lago Argentino. Si, aquí les distàncies es regeixen per paràmetres diferents. El Lago te 200 kms. de longitut.
I arribés a El Chaltén, desde el mateix poble es veuen dues muntanyes mítiques: el Cerro Torre i el FitzRoy. Aquesta darrera es la que el gran Walter Bonatti va jutjar com inaccessible.
Contracto un Guía i comença l'aventura. Pujada llarga pel bosc que més amunt es fa pedregosa i feixuga. El guía tira massa fort per a mi. Arribem a la "Laguna de los Tres".
No és gelada del tot i no la podem travessar. Pel seu vessant dret hi han una espadats de pedra descomposta i groguenca. Ens encordem, es a dir, el guía m'encorda a mi.
A l'atre costat del Lago comença la gelera. El temps no és molt bó i el vent ens castiga fort, sobretot a mi. Pujem amb esforç per una neu tova crestejada en superfície pel vent. Arribem al Paso Inferior. Segons la maquinària del guia hi han ràfegues de fins a 105 kms./hora. No seguirem i plantarem la tenda al costat del Lago. Carpa en diuen aquí.
Sopem i passem la nit aguantant la carpa per a que no se l'endugui el vent.
Al día següent carpa en el Campamento Poincenot. El temps és més amable i el vent menys violent. Fins i tot podem parlar, m'explica els problemes d'Argentina i jo li explico la meva visió d'España i de Catalunya. Vol saber perquè alguns volem ser independents. Ho faig i ho comprèn. Segons el seu parer només s'ha d'estar junts si ambdòs ho volen. Gran persona, el guía. Poso inicial com a homenatge: R i el seu àlias "Indio".
Ha sigut una gran experiència. Ho celebrem amb un sopar de cordero patagònico (una meravella) i una cervesa també patagònica. No m'agrada la cervesa però l'ocasió ho valia.
He quedat absolutament captivat per l'Argentina i, sobretot, per la Patagònia i les seves muntanyes. Tornaré.
Molts kilòmetres vorejant el Lago Argentino. Si, aquí les distàncies es regeixen per paràmetres diferents. El Lago te 200 kms. de longitut.
I arribés a El Chaltén, desde el mateix poble es veuen dues muntanyes mítiques: el Cerro Torre i el FitzRoy. Aquesta darrera es la que el gran Walter Bonatti va jutjar com inaccessible.
Contracto un Guía i comença l'aventura. Pujada llarga pel bosc que més amunt es fa pedregosa i feixuga. El guía tira massa fort per a mi. Arribem a la "Laguna de los Tres".
No és gelada del tot i no la podem travessar. Pel seu vessant dret hi han una espadats de pedra descomposta i groguenca. Ens encordem, es a dir, el guía m'encorda a mi.
A l'atre costat del Lago comença la gelera. El temps no és molt bó i el vent ens castiga fort, sobretot a mi. Pujem amb esforç per una neu tova crestejada en superfície pel vent. Arribem al Paso Inferior. Segons la maquinària del guia hi han ràfegues de fins a 105 kms./hora. No seguirem i plantarem la tenda al costat del Lago. Carpa en diuen aquí.
Sopem i passem la nit aguantant la carpa per a que no se l'endugui el vent.
Al día següent carpa en el Campamento Poincenot. El temps és més amable i el vent menys violent. Fins i tot podem parlar, m'explica els problemes d'Argentina i jo li explico la meva visió d'España i de Catalunya. Vol saber perquè alguns volem ser independents. Ho faig i ho comprèn. Segons el seu parer només s'ha d'estar junts si ambdòs ho volen. Gran persona, el guía. Poso inicial com a homenatge: R i el seu àlias "Indio".
Ha sigut una gran experiència. Ho celebrem amb un sopar de cordero patagònico (una meravella) i una cervesa també patagònica. No m'agrada la cervesa però l'ocasió ho valia.
He quedat absolutament captivat per l'Argentina i, sobretot, per la Patagònia i les seves muntanyes. Tornaré.