Treballar tots. Una directiva que la U. E. no ha presentat

El Parlament Europeu ha rebutjat per absoluta majoria, la possibilitat d'ampliar les jornades laborals fins a les 65 hores a la setmana, era sens dubte previsible però el distanciament entre els polítics i la vida real, ens feia témer el pitjor. Darrera venien més i més Directives, encaminades a fer retornar els drets dels ciutadans a l'edat mitjana.

No ens convé aquesta Europa dels Mercaders, preocupada únicament , en igualar-nos a la resta del món pel que respecta a l'absoluta falta de drets. Caldrà considerar seriosament la possibilitat de donar-nos de baixa, si aquesta tendència al sadomasoquisme dona indicis d'esdevenir crònica.

A nivell d'Espanya ens apropem al 20% d'atur amb uns 4.000.000 milions de persones.

Us sembla que fora desassenyat enlloc de fer patir als 20.000.000 milions de treballadors, uns per la pèrdua actual del lloc de feina [ 4.000.000 ] i la resta [16.000.000] pel fet de treballar sota la pressió insuportable d'una possible pèrdua, repartir-se tots plegats - els 20.000.000 - la feina existent ?.

Com fer-ho ?. És molt senzill i de fàcil posta en marxa. Partint sempre d'un màxim setmanal de 48 hores, cal únicament sumar les hores disponibles en tots els sectors, fins en les feines domestiques, i dividir-ho pel nombre de persones, això ens donarà un menor nombre d'hores de treball per cadascun; per treballar tots, tots hem de treballar menys !

Un exemple pràctic : actualment hi ha feina per 16.000.000 milions de persones 48 hores cada setmana; ho 38,4 hores per a 20.000.000 milions !.

Aquesta mesura a banda del patiment dels interessants, reduiria les despeses generals de l'estat, no caldrien els subsidis d'atur, i tothom cotitzaria a la Seguretat Social. La pregunta és obvia; perquè no s'aplica ?

Al ensems que les hores de feina, caldria repartir-nos els ingressos per treball, i aquí tenim l'escull insalvable fins ara d'aquesta proposta !

Al nostre país tenim no una piràmide de salaris, base amplia que s'anirà estrenyent fins al cim, sinó clarament un obelisc que plasma - aquí si - la llei de Pareto; el 80% de les rendes salarials tenen com a destinació únicament al 20% , les élites ; certament imaginar-se que s'avindran voluntàriament a partir-se el pastis amb la resta de ciutadans es pecar de greu ingenuïtat. Potser però ja ha arribat l'hora de començar a tallar privilegis, oi ?

Hi ha persones que veuen com única sortida, la III Guerra Mundial. No te gaire sentit que milions i milions de persones morin i/o pateixen, quan tenim una solució a l'abast.

No em fa confiança el President Zapatero ni el seu govern, en tot cas aquí tenen una proposta per arranjar el país.

Ah! Un consell, quan vols netejar una escala s'ha de començar per l'esglaó més alt !

© Antonio Mora Vergés