TOTS SANTS ALTRA VEGADA

Avui, un anys més, i mentre ens sigui possible, ‘toca’ visitar els cementiris, i arranjar - tant com ens ho permetin els recursos econòmics i/o ens obliguin els costums socials – els llocs on descansen aquells que dedicaren la seva existència a tenir cura de nosaltres.



En el meu cas particular, aconseguia - també un any més - que fossin ‘elements naturals’ els que embellissin – per un període certament breu - el nínxol on reposen els restes mortals del meu pare.

Sóc bel•ligerant amb les flors de plàstic , però per la meva naturalesa de català, ho sóc encara més amb la llibertat, així que faci tothom allò que tingui per convenient, en això també el dret a decidir no és pot conculcar sota cal pretext.