TORRÓ AMARG

S’apropa el Nadal, i cal començar a fer ‘ bons gestos’, alguns perquè esperen convèncer al Pare Noel de la seva bondat; altres pensem més en els Reis Mags, i fins i tot n’hi ha que pensen – encertadament – que si no mouen fitxa, és possible que no arribi Nadal – almenys per a ells - , ja que el ‘ personal’ està molt emprenyat, i amb raó.

Llegia que els alts càrrecs del govern català renuncien a la paga doble de Nadal – no a la ‘ paga de desembre’ -; els que estant a l’atur - amb ingressos màxims, deduït el IRPF i la Seguretat Social de menys de 1.000 € - no han cobrat mai, ni la paga doble de l’estiu – ara dita del Rei -, ni per descomptat la de Nadal. I, això no ha estat mai noticia, ni als Diaris ‘afectes al Régimen’, ni als que presumeixen de no ser-ho.

Pel que sabem de l'origen del torró, la teoria més plausible és que el portessin els àrabs, com quasi la major part de postres amb ametles. El que si sabem és que al segle XV, la cuina catalana era la més prestigiosa d'Europa, i possiblement aquesta fou la via de penetració d’aquest dolç al país Occità i a Itàlia , ja que tenim força ben documentat que el torró català existia a l'Edat Mitjana.

Dèiem que per a fer el torró calen ametlles , o avellanes en alguna varietat , i tant un fruit sec com l’altre – més les ametlles – si son velles acostumen a tornar-se amargues.

Aquest Nadal, els que cobren l’atur, no tindran – com la resta d’anys – paga doble; en un gest per a la galeria els ‘capitostos’ renunciaran també – només en aquesta ocasió – a la seva. Els que no tenen feina, ni subsidi de cap mena, llevat del Banc d’Aliments, de Càritas, o de la bondat d’algunes persones, trobaran a la taula del dinar de Nadal, – com fa massa anys - un torró molt amarg.

Del sofriment que pateix la població, no en diuen res, els ‘líders’ dels partits que succeïen pacíficament al Régimen.