TORRES DE VIGILÀNCIA LITORAL AL BAIX CAMP. CAMBRILS

Anavem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés, a les terres del Baix Camp, a la locaalitat costanera de Cambrils. El topònim vindria per alguns de cabra, i tindira el sentit de ‘lloc on es recullen les cabres', altres pensen que deriva de camera, ‘cambra' , fins a cambril [ d'església ]. No hi ha consens en cap d'ambdós propostes.

Sempre m'han cridat l'atenció de les torres de vigilància litoral, que conformaven un sistema d'observació i prevenció, tant d'atacs de pirates i/o sarraïns, com del contraban i/o tràfic de matèries en perjudici de la Hisenda Reial.

N'hi ha una de magnifica davant el port de Cambrils, fagocitada quasi pels edificis veïns, mercè a l'excessiva permissivitat dels diferents Ajuntaments d'aquesta població, mancats absolutament de la més mínima sensibilitat vers els elements del patrimoni històric, que donàvem a Cambrils una certa "personalitat" enfront d'altres ofertes de sol i platja.

A tocar quasi de la carretera N-340, en direcció Tarragona / Cambrils hi ha un notable exemplar de torre rodona , en la que s'aprecien ja les senyals de l'abandó i al vandalisme, està prop d'una zona industrial.

Prop ja de Cambrils ; entre aquest nucli i Vilafortuny, en direcció Tarragona, hi ha una torre quadrada, que malgrat el vandalisme a que ha estat i està sotmesa per la seva accessibilitats; ens permet sostenir que en un altre moment històric, i amb un paisatge de tot diferent [ feu l'exercici d'eliminar - mentalment, la AP.7, la A7, la N-340,... i les infraestructures relacionades ], aquestes torres, i altres que trobareu - en diferent estat de conservació - fins al terme de les Borges [ torres en llenguas àrab] del Camp, permetien la comunicació mitjançant senyals visuals avisant de qualsevol incidència i/o perill.

És fama que mitjançat aquest sistema de torres, els sarraïns rebien amb un breu espai de temps, noticia dels fets que succeïen al costat del mar, des del aleshores regne de Turtusa [ Tortosa ], i que salvaven la serralada de Prades, creuaven l'actual comarca de les Garrigues, i arribaven fins a les Borges [ Torres ] Blanques, i des d'aquella població - avui de les Garrigues . a la capital de la Taifa, Larida.

Un cop més gaudíem d'un excel·lent dinar al Pòsito.

Passejàvem per la població, i comprovàvem que en l'indret on hi havia l'antic Pòsit - que havia exercit funcions de mercat Municipal en els darrers anys, fins al seu enderroc - hi ha el projecte de fer un nou edifici, amb el nom de sempre, i clarament destinat a encabir activitats de caire comercial.

El dubte sobre les raons ‘ reals' que van portar a l'enderroc no s'esvairà mai.

© Antonio Mora Vergés