Cercador
Torre del Telègraf òptic de l'Ordal. Subirats
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan al seu funcionament, unes dades d'Hipólito Sánchez;
A finals del segle XVIII el francès, Claude Chappe, va inventar un sistema òptic de comunicacions terrestres. Va ser el primer sistema que va permetre la transmissió de missatges complexes. Antigament s'utilitzava fum o foc, però, Chappe va dissenyar un sistema de braços mecànics mòbils situats sobre una torre, de manera que es pogués veure amb la distància amb tota claredat.
Aquest mecanisme estava compost per dos braços curts articulats, i, situats en els extrems d'un altre central llarg. Fent combinacions amb totes les possibles posicions que es podien obtenir, donava suficients símbols per representar l'alfabet romà, els números i altres símbols. Els braços es movien mitjançant palanques situades dintre del edifici i unides per mig de cables. Els braços a munt reproduïen les posicions de les palanques a baix.
Un observador amb un telescopi observava la torre anterior i cantava la senyal rebuda; l'operador la reproduïa en aquesta torre comunicant-lo d'aquesta manera a la torre següent.
Les torres estaven situades en els cims de les muntanyes distanciades entre sí segons el tipus de terreny on es trobaven i les condicions meteorològiques concretes de la zona on es situaven. Tot i això, la mitjana de distància d'una torre a l'altre eren de 12 a 15 KM. Els operadors anaven retransmetent segons els anava arribant el missatge, sense esperar-se ha haver-ho rebut sencer. D'aquesta manera els missatges eren molt més ràpids que qualsevol persona a cavall, tal i com es feia anteriorment al invent del telègraf òptic.
Quan a l'accés :
El trobem dalt d'un turó de 563 metres, a l'est del terme de Subirats, a la ratlla divisòria amb el terme de Cervelló, tocant a una pedrera de calcària, ara abandonada, a uns 600 metres de la carretera nacional 340, al sector del port de la Creu d'Ordal. Per anar-hi s'agafa el trencall que surt a a la carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol de tall a la pedrera ens hi deixa.
Al pla de la pedrera, algú hi ha trobat un avenc que sembla a priori de poca fondaria.
La torre fou feta amb pedra del seus entorns, barrejada amb calç i totxo. La base és quadrada, de més de cinc metres de costat. L'alçada és d'uns 10 metres. La part baixa és atalussada fins a la primera cornisa, amb tres espitlleres per cada costat. A partir de la cornisa, l'obra és rectangular fins que s'acaba amb un ràfec no gaire sortit i molt funcional. Arrebossada de dins i de fora. Als costats de llevant i de ponent, dues finestres a cada un, una a cada pis, emmarcades amb totxo. Els costats septentrional i de migdia són llisos, sense cap obertura. S'hi entrava per la finestra del primer pis amb una escala de fusta.
Actualment hi ha més d'un esvoranc al talús de llevant. Al seu interior s'observen els forats que aguantaven les bigues de fusta dels dos pisos que tenia. El seu estat és de complet abandó, sols hi resten - i no en la seva totalitat - les parets mestres.
Des d'aquest lloc s'albira una gran panoràmica; es controla quasi tota la depressió penedesenca, part de la serralada de l'Ordal i de la conca del Baix Anoia, així com la vall de Vallirana.
Es construí durant la Guerra Gran (1793-1795) i la seva finalitat era de telègraf òptic formant part d'una xarxa de comunicacions que anaven des del cap de Salou passant per Sant Vicenç de Calders, fins a Martorell, Collbató,... D'aquestes torres de senyals, al nostre país se'n té notícia des de l'any 1640, quan esclatà la Guerra de Separació o dels Segadors.
Un dels problemes que va plantejar el telègraf òptic va ser que el símbol o senyal produïts era pla, de manera que havia de ser llegit de front. Un telègraf vist des del lateral no presentava informació. Aquest fet obligava a que els traçats fossin gairebé rectilinis i feia que donar una corba fos realment complicat. A més, de nit era poc fiable, tot i que es van realitzar probes amb fanals, però, no va ser satisfactori en cap racó d'Europa. D'una altre part, amb pluges intenses, boira, neu o xafogós extrema, es feien pràcticament invisibles les estacions contigües, així, doncs, s'havien d'interrompre les transmissions.
Encara us serà possible veure l'edifici molt deteriorat del telègraf òptic de l'Ordal, si us afanyeu a fer-hi una visita.
Quin país, oi ?
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.