Cercador
Tornaran a caure
Un relat de: sants78Tornaràn a caure
...i serem fills de l'oblit.
Entre riures sobre els nostres ulls,
inherts,
i botes militars sobre els nostres somnis,
morts al despertar.
Aixecarem les mans al cel
i plouran fulles d'afaitar,
i sagnarem.
Sagnarem la vida
a una terra que crema
i que escup cadàvers.
No, la Terra ja no
no empassa més.
Els homes han llaurat trinxeres
i han plantat desolació.
I la desolació creix ràpida,
i s'escampa.
Guerra!
cridaran els homes
i milers de morts, en silenci,
els demanaran Pau
Pau!
diràn més tard els homes
Pau als cementiris,
i que descansi en pau,
la Pau.
Silenci!
cridaran en acabat els homes
Calleu,
seguiu sent muts,
que si parleu...
no se sentiran les nostres veus.
Calleu!
que sense el nostre soroll
els nostres canons sonaràn a mort.
Sigueu muts, però també cecs i sords
i portarem carmels als vostres fills
a dins les mortes mans
d'uns altres nens.
Rieu!
i plenarem els vostres dipòsits,
de sang.
És fa el silenci
... i tornen a caure.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
497754 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal