tornar a tu

Com explicar tot el que sent, com? M'agradaria sortir al carrer, cridar que t'estime, perquè t'estime. T'estime des del dia que entrares a la meua vida, t'estime sense més, t'estime d'eixa forma que estic acostumada a estimar-te, eixa forma irracional.

Mai he deixat de sentir per tu, és un sentiment tan fort, el tenia latent, t'he anhelat tants cops... Què destructiva que va ser la nostra relació i com ho és encara. Dos anys refent-me, dos anys negant-me, dos anys d'aprendre a viure sense tu...i tornes.

Has tornat, per un instant, però quin instant...havia estat preparant-me dos anys i intentava creure que mai et tornaria a tocar, que mai et besaria, que mai em tornaries a mirar i en canvi, ho has fet, tornares per un instant i de cop tot això va tornar. La forma que tens d'agafar-me el clatell quan vas a besar-me i a partir d'ahi tot, el teu tacte...la teua olor, tu. I ara?

Continuem sentint, ningú dels dos ha deixat de fer-ho, però racionalment ens perjudiquem tant que els sentiments sembla que desapareixen, fins que un dia com ahir arribes i em fas recaure...recaure en les nits sense son, els dies sense fam i les tardes plenes de llàgrimes. I llavors torne a saber que t'estime, que t'estime com mai ningú, que la gent no es borra, que he negat dos anys que puc viure sense tu i no puc fer-ho, que no sé.

Què aprenc a ser feliç i quan tu hi ets no ho sóc, però sense tu em falta l'alè, em falta la vida, em falta el perquè.

Me n'adone que ets la meua vida, que li dones sentit fins quan no estàs, que aquests dos anys m'he hagut de superar per no viure sense tu, però a la fi al "no viure sense tu" hi ha un TU, i per això tot.

Igual la solució és tonar a mi, tornar a tu,