Cercador
Tombes de Sant Romà. Necròpolis del serral .Santa Maria de Miralles
Un relat de: Antonio Mora VergésN'havíem vist en diferents llocs, a Sant Llorenç de Savall, a Moià, a Calders, a Argençola... les tombes de cista s'atribueixen a les cultures prehistòriques, al Neolític mitjà, -més de cinc mil anys enrere, si fa no fa- quan va aparèixer a Catalunya la cultura megalítica, que va arribar a cobrir durant el Neolític final-Calcolític (III mileni a. C.) tota l'àrea pirinenca i pre-pirinenca i les terres que més tard van ser els antics comtats de la Catalunya Vella.
Amb tot, aquesta cultura no és pas un fet exclusivament català, ja que també la trobem en altres zones de la Península Ibèrica i d'Europa , el fet que aquesta civilització adquireixi matisos concrets en territoris tan diversos i en èpoques tan diferents, obliga a parlar de "cultures megalítiques", en plural.
Els monuments més característics d'aquestes cultures de casa nostra són els sepulcres de corredor, les galeries catalanes, els menhirs, els dolmens simples, les cistes, etc.
Ens havien explicat que el recinte arqueològic que es pot veure al costat de l'església de Sant Romà fou traslladat del seu lloc original i reconstruït fidedignament per tal que el visitant pogués observar la troballa amb millors condicions.
Dissentim d'aquesta bona intenció el lloc adequat d'aquestes estructures funeràries - fossa excavada al terra i revestida de lloses - era sens dubte el serral. Ens expliquen que foren reutilitzades, car les setze tombes que originalment formaven la necròpolis allotjaven 26 individus inhumats.
Totes elles presentaven una orientació est-oest, aquesta disposició dels sepulcres ve donada per una convicció religiosa: els morts esperen l'arribada del judici final i de la parusia, amb la mirada fixada a l'Orient. La tesis més acceptada és la d'un ritus pagà de culte solar, animista probablement, això malgrat la seva actual ubicació al costat de l'església gòtica de Sant Romà de Miralles.
Se'm trencava el cor mentre recollia una única imatge de les tres tombes que lluny del seu entorn natural' llueixen com ho farien uns taüts buits.
Del infern expliquen que - també - està empedrat de bones intencions.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.