T'odio

Un relat de: Onica

T'odio,
Per què havies d'aparèixer a la meva vida, eh? Per què?. Tot estava bé... fins fa pocs mesos. Ja ho saps que sóc una persona força organitzada, jo: la feina, la família, els amics, el tenis... M'agrada tenir el control. I ara... ara se m'escapa.
Saps que el meu matrimoni va bé, t'ho he dit alguna vegada. Quan dic bé, vull dir... relativament bé, com la majoria de parelles. Ja tenim els fills grans i potser aviat (espero que no) serem avis. M'he ficat al llit (sí, vull que ho sàpigues) amb qui he volgut abans i després de casar-me. No m'ha faltat mai de res, fins i tot he tingut més del que realment necessitava. I de sobte, no sé d'on, apareixes tu. I saps el que més em fot de tot? Saps què et diferencia de la resta? Doncs que... el fet de voler anar-me'n al llit amb tu, és... secundari. No sé com dir-t'ho. És clar que et desitjo! Molt! Massa! Però... és diferent... amb tu, tot és... molt diferent.
Friso per engegar l'ordinador i veure els teus mails. I respondre't. I tornar a sentir el clic a la pantalla i obrir el nou correu sabent del cert que serà teu. Vull sentir la teva veu per telèfon. Vull que arribi el dissabte per coincidir al club de tenis i fer una cervesa i xerrar: amb les teves amistats i les meves. I seure de costat. I tocar-te el genoll amb el meu i que tu no el defugis. Merda! Com si tinguéssim quinze anys!. Si tingués quinze anys em moriria de ganes d'estar a soles amb tu i ara és al revés: tinc por d'estar a soles amb tu! Tinc por de mi! De tu! De nosaltres! Què ens direm el dia que ens trobem a soles? Ens llançarem als braços de l'altre? Em sembla que tu tampoc en tens massa ganes de trobar-nos a soles. T'està passant el mateix que a mi? Quines bestieses: ens portem molts anys de diferència! Tu també tens la teva vida, el teu matrimoni, els teus fills...
Per què "tontegem" com dues mainades d'ESO? Pot ser que, fins i tot els nostres fills es comportin de manera més adulta que nosaltres.
Va, deixem-ho córrer! Canvies de club de tenis o canvio jo? Podríem canviar d'horari un dels dos i ja està, seria tan fàcil! Ja no ens veuríem més.
No em truquis més! No despengis el telèfon si veus que és el meu número! S'ha acabat! Prou!
No tardis a enviar-me un mail! Em moriré si no em contestes aviat. Vaaa!


Comentaris

  • Sentiments contradictoris[Ofensiu]
    Ligeia | 01-11-2006

    Molt ben reflexada aquesta part del pensament humà.