Cercador
TOCANT EL CEL
Un relat de: Puchi- Compartir:
No pot ser, on ets? què t'ha passat?
no m'ho crec, no és just, no és veritat!
Entro a veure't, no et puc reconèixer
obre els ulls, has de tornar a nèixer!
Tocant el cel
has de tornar
tocant el cel
dona'm la mà
Et mira un nen que ha deixat de ser-ho
perquè ha perdut l'il.lusió de viure,
s'ha tornat gran i no sap com fer-ho
per tornar a veure el teu somriure.
No et mous, estàs freda, no respires?
no dius res, estàs inflada, ja no em mires.
Entre tants tubs, una caricia que no s'oblida
i una llum d'esperança, perque tornis a la vida
Tocant el cel
has de tornar
tocant el cel
tornant a començar
Tothom t'estima Noe i és normal
amb tot l'amor que ens has donat,
si tu no hi ets, res és igual
ja s'ha acabat.
Tocant el cel
començant una nova vida ...
Comentaris
-
uau![Ofensiu]kispar fidu | 05-01-2006 | Valoració: 9
eis! benvingut!
La veritat és que el teu primer poema té molta força! M'agrada com expresses el teu crit per la seva lluita! Com es nota les teves ànsies perquè surti endavant!
espero que ens anem veient per aquí!
apa, ciao!
Gemm@ -
Felicitats Puchi![Ofensiu]Homer de Barcelona | 22-04-2005 | Valoració: 8
Benvinguda a relatsencatala.com. Primer de tot, haig de dir-te que jo també sóc nou i que d'aquí a unes hores ja tindré la meva primera poesia.
Ja pots escriure més poesies; i tant que sí! és un treball molt noble i molt saludable, no et sembla?
Et desitjo el millor per tu i pels teus estimats.
