Cercador
TINES DEL MAS CAN CANALS NOU A SANT JOAN DE VILATORRADA
Un relat de: Antonio Mora VergésM’aturava davant d’aquest conjunt de quatre tines de planta circular, el talús que s’aprecia al fons de les imatges, em confirma que en algun moment es va dur a terme un ‘buidatge del terreny ‘ que si bé els hi dona una major visibilitat, en compromet la seva estabilitat.
Llegia que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre de planta circular ); ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser enderrocades.
Hem tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca,..i en altres poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.
La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines.
Les tines apareixen al Bages – i curiosament només en alguns indrets d’aquesta comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors – preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals.
El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Les tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.
Llegia que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre de planta circular ); ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser enderrocades.
Hem tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca,..i en altres poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.
La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines.
Les tines apareixen al Bages – i curiosament només en alguns indrets d’aquesta comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors – preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals.
El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Les tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.