TIANA, LA "DESCONEGUDA". MARESME

No acostumo a començar les meves cròniques de forma critica; tinc avui dissortadament la ocasió, àdhuc la necessitat de fer-ho en veure el deplorable estat de la majestuosa imatge del temple parroquial de Sant Cebrià de Tiana; és d'autèntic escàndol fer servir les parets d'aquests edificis per subjectar caixes i fils dels diferents "serveis públics" ; no farem sang d'això perquè tenim coll avall, que en aquest país nostre, ens falla el "paisanatge", i no sortosament el paisatge, i el patrimoni històric i cultural - de moment - . Està clar que calen però canvis, a Tiana i per arreu d'aquesta nostra, trista, bruta i dissortada pàtria....

El creixement de molts dels nostres pobles i viles, no s'ha fet pel tradicional sistema de "taca d'oli", sinó per la creació de nuclis aïllats. Això dona sempre un aire "suburbial" , que dificulta - quan no impossibilita - la integració dels nouvinguts.

Dades del lloc :

El terme municipal de Tiana, de 7,90 km² d'extensió, s'estén als vessants marítims de la Serralada Litoral, a l'extrem meridional de la comarca, en contacte amb el Barcelonès (Badalona) i el Vallès Oriental (Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles).

El terme primitiu s'estenia fins a la mar i comprenia, fins el 1936, el territori de l'actual municipi de Montgat.

La situació del poble de Tiana correspon a la dels pobles de dalt típics del Maresme; es troba en una petita vall a redós de la serralada, defugint la proximitat de la costa a causa de la inseguretat que comportaren les incursions dels pirates fins al segle XVIII. El terme comprèn, a més del poble cap del municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l'Andreu, o Can Sant-romà, moltes de les quals són prop de les restes d'antigues vil·les romanes; també hi ha les urbanitzacions de la Virreina i el Mas Ram, compartida amb Badalona, la cartoixa de Montalegre, amb la seva antiga Conreria, i la primitiva parròquia de Sant Cebrià, després santuari de la Mare de Déu de l'Alegria.

El poble de Tiana es troba a 136 m d'altitud, en una vall a redós de la serralada, centrat per la nova església parroquial de Sant Cebrià, construïda el 1886. S'hi conserva, procedent de la primitiva parròquia, un notable retaule barroc, esculpit en fusta, obra de Josep Tremulles (segle XVII).

L'actual església parroquial de Tiana, dedicada a sant Cebrià, és situada a la part alta de la població, dintre el nucli urbà. Substitueix com a parroquial a l'església de la Mare de Déu de l'Alegria, una mica allunyada del poble. L'edifici és de nau única, amb capelles laterals i absis semicircular. Va ser projectat per Francesc de Paula del Villar Lozano l'any 1884 i beneït dos anys després. És d'estil historicista, amb barreja d'elements neoromànics i neogòtics. El 1970 fou decorat amb pintures murals d'Ignasi M. Serra Goday.

L' antiga església parroquial de Sant Cebrià de Tiana- avui capella del cementiri - és esmentada ja com a parròquia el 1018 i consagrada de nou el 1100. Aquesta consagració devia correspondre a un edifici romànic que sofrí després nombroses modificacions arquitectòniques; la darrera, segons una data de la façana, del 1729. Aquesta església vella de Tiana, prengué l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, que era la d'un altar documentat des del segle XVIII, advocació relacionada amb el proper Montalegre (Mons Hilaris),on es bastí la cartoixa.

La devoció per la Mare de Déu de l'Alegria és centenària en la vida montgatina i tianenca Segons un treball publicat per un monjo cartoixà, cap l'any 1500 li fou erigit un altar a l'església parroquial de Sant Cebrià de Tiana, probablement per perllongar el culte que els monjos dedicaven a Santa Maria al seu monestir de Montalegre, construït entre els anys 1415 i 1463, doncs eren aquests monjos els que s'ocupaven del culte i l'administració d'aquesta parròquia, com a rectors o vicaris.

© Antonio Mora Vergés