T'estimo!

Quan em llevo cada dia, fins que no et veig quant entro a la clase, no m'apareix el somriure que sempre tinc quan estic amb tu. Pensar que un dia, puc arribar, mirar-te i pensar que ja no ets meu, que no sóc la teva princesa que havia set feia pocs dies,, que ja no em tocaràs, que no compartirem més moments dels que havíem passat junts, que no farem l'amor, que no podré rebolcar-me més amb tu, sobre el llit, les teves parts en contacte amb les meves; els dos cossos nuus, un sobre l'altre i disfrutant...
Són coses que penso durant uns minuts cada dia; però desprès t'acostes i deixes anar una simple paraula, "t'estimo", però que em fa pensar de veritat que m'estimes, desprès possiblement em dius: No et vull perdre mai. Em poso trista i a la vegada molt feliç; sé que vols passar amb mi la resta de la teva vida i que m'estimes més que a ningú altre, però també sé que això algun dia s'acabarà, no sé si per part meva o teva, però el que si que penso i sé és que t'estimo i t'estimaré.
Algun dia trobaràs una altre noia, i jo un possible noi; que pensarem que amb els respectius serem més feliços del que hem set tu i jo...i ho pensarem però no serà veritat.
M'agradaria que aquestes paraules finals no fossin veritat, però em costa molt creure-ho; i quant em dius: No saps mai que pot passar. Això em deixa clavada, pensant que tu podràs suportar-ho i tornar a fer una nova vida, i jo no tornaré a ser un altre cop la noia que vas conèixer, de la que et vas enamorar, i la que has estimat durant tot aquest temps.
Però entro a la classe i a la que em veus a entrar, somrius i jo et miro i vinc. Comença la conversa de cada matí:-Bon dia Carinyo!
-Bon dia!Com estàs Príncep meu?
-Mb i tu princesa?
-Jo? Llevant-me cada dia, sabent que estic amb tu, com vols que estigui.
I apareix un somriure encara més fort...em fas un petó, el primer de cada matí, ens abracem i penso: voldria llevar-me cada dia i fer això, que no s'acabés mai!
Arriba el professor i ens hem de despedir. Cadascú al seu lloc, per sort a mitja classe ens mirem i dels teus llavis surt un t'estimo molt; desprès jo et dic: Jo més!
Noooooo! Perquè ho dic aixó, no pot ésser, ens estimem igual, de diferents maneres però igual. Així totes les hores van passant al teu costat, res d'avorriment...i no em cansaria mai de dir-te tot el que ja saps.
Príncep: He estat molt temps amb tu, serien ja 1 any i 2 mesos seguits. Encara que hagin estat separats, es molt temps i si estem junts un altre cop, podem seguir junts molt més temps.
-Una princesa no és res sense un príncep com tu!
-No t'oblidaré mai.
-No puc viure sense tu.
-Ets unic.
-No et vull perdre mai.
Infinites coses que m'estaria hores i hores dient-les per demostrar-te el que t'estimo...i el que t'estimaré.
Com que no tinc més paraules, prefereixo llevar-me cada dia i demostrar-t'ho com he intentat fer fins ara.

TESTIMOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO