Tard

…tard.. però potser més val tard que mai diu la dita. Puja a casa després d'un dia ple d'entrabancs, males passades, nervis, angunies tristors, si segueix sent tard i per cada minut que passa compta per cinc perduts a una festa on tot son gent guapa, sense problemes i amb una cara de felicitat que ell no es capaç de posar. Surt de casa a mig vestir i comença a còrrer darrera un bus que s'escapa, s'entrebanca, cau però es torna a aixecar i segueix la seva correguda cap a la festa. Encara més tard i de sobte comença a ploure i ell no te cap paraigües i acaba tot xop. Està marejat i el cap li roda però segueix corrent per poder arribar a la festa i ser feliç com la resta dels mortals. S'ofega i unes llàgrimes començen a caure galtes avall mesclant-se amb les gotes de pluja. Per fí arriba al lloc de la festa i tot es silenci, a la porta un cartell mig esborrat on pot llegir-se: FAS TARD, TORNA-HO A PROVAR UN ALTRE DIA…