Tango

Un relat de: emapetres

Si et plau, les dames primer, li dic amb un somriure insinuant (o jo el penso així), i ella passa al meu davant mentre li aguanto la porta de l'ascensor i em pica l'ullet (o m'ho ha semblat). Diria que ve de córrer, és obvi, i ha suat, de valent, i es perceb un escalfament del seu cos provocat per l'esport, el coll i les galtes tenen un to vermellós, l'emapetrès com un penjoll, i el xandall gris molt ajustat a conjunt amb la dessuadora. Em passen mil conceptes pel cap, semblo un scanner, intento copsar tot el que puc d'ella. Quan vaig per entrar a l'ascensor darrera d'ella veig el detall més colpidor: déu meu, com una tira de roba de amb prou feines cinc mil·límetres de gruix pot trastocar la ment serena d'un home? Quin tanga tan vermell !. I ara em ve al cap un tango, el que ballaria amb ella. Pujem, es fa el silenci, estic bloquejat i no puc articular paraula. Tens sucre? diu ella mirant-me fixament. Gairebé no puc contestar-li. Li dic "si". Perfecte, te'l vindré a buscar després, fins ara. Entro al meu pis excitat i intentant imaginar coses, la imaginació se'm dispara com un final de focs artificials, tinc preguntes. No puc més. Què deu voler fer? Un pastís?.
CONTINUARÀ

Comentaris

  • brillant[Ofensiu]
    singer | 22-07-2008 | Valoració: 10

    brillant relat, que continuï....

  • brillant[Ofensiu]
    singer | 22-07-2008

    brillant relat, que continuï....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

emapetres

1 Relats

2 Comentaris

615 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor