Tan sols un somni...

Era un día bastant normal…vaig anar a l'escola…com sempre….la gent aquell día semblava com més contenta..no entenia perquè…les meves amigues…intentaven fugir…em miraven com si m'amaguessin alguna cosa…tampoc li vais donar molta importància…i de cop…vais veure com l'Arnau s'acostaba a la Cristina i li regalava un collaret preciós! M'en havia oblidat! Era el dia dels enamorats…si en Mateu haguès estat allà m'haguès mata! Jeje…después la Daria em va posar una mà a sobre…i em va dir "tranquila..has de ser forta!" Que?!?! A es clar….en Mateu….feia una semana que había desaparegut…on era? Ningú no ho sabia…ni jo…només habien trobat la seva gorra a la platja, aquell día había anat a fer surf…li encataba! Era capaç de pasar-si hores ! Era una de les raons per la qual no soportava anar a la platja amb ell..
El día va anar pasant…i els records que hi havia entre mi i en Mateu tornaven i no em deixaven! Era com si hi haguès una estranya veu dins meu que no em deixes oblidar-lo…que m'amaguès alguna cosa…
Es va fer de nit…aquell día s'em habia fet etern..tot ple de parelles..i el meu cap..bueno..tota jo pensant… "Mateu…" No podia dormir vais surtir al carrer, a banyarme a la piscina on l'any abans en Mateu i jo haviem celebrat aquest día…
Nomès feia una semana que había desaparegut…i es notaba…com ho superaría? Era incapaz de pensar que no el veuría mes…
Vais surtir de la piscina tota molla…i de sobte una mà em va estendre la tovallola…era ell!! Que hi feia allà? Habia tornat!! Amb mi!! Vam passar junts aquella nit! Semblava que tot tornès a ser com abans sentia que aquella nit no s'acabava mai! I de fet crec que una part de mí l'esta vivint encara…
Però de sobte una mena de soroll va interrompre el nostre moment…"PIP PIP PIP" vais fer un salt del llit…"Que pasa??" "Hora de despertar-te!! I afanya't que faràs tard!"- va cridar la meva mare - "com???" …tot habia estat un somni….erem día 14 de Febrer…
i en Mateu…no hi era…definitivament…habia sigue un somni…em vais axecar , vestir, anar a colegi…tot…el somni? Res, el dolor que sentia era més fort, a les meves amigues semblava que no els importes, i per la nit…ell no va aparèixer…
Ho vais assumir…"ell es mort…no tornarà…per molt que m'hi capfiqui, per molt que el trobi a faltar…ell no hi ès…s'en ha anat…" ….-algu va trucar a la porta…