Tan sols per tu...

Certament li devia, feia força temps que volia tornar a escriure sobre ella i, últimament mai no trobava l'instant amb la suficient tranquil·litat. Manquen poques hores perquè ella arribi i vol regalar-li quatre noves ratlles. Pren l'ordinador, es deixa endur pels acords de la guitarra del mestre Rodrígo i els seus dits, ignorant totalment l'espai-temps, tornen a anar sols per novament després d'un temps.

Que dir d'ella, li manquen paraules, de fet quan ella arriba la resta desapareix, entren en un món on només existeixen ells dos. El company de pis li ha dit que marxa tot el cap de setmana i això obre les portes a la intimitat que tots dos necessiten. Frisa per acariciar-la i besar-la en qualsevol racó, fer-li l'amor a la cuina tot esmorzant. Asseure-la damunt seu en una cadira, abraçar-la fort i, acariciar-li tot el cos deixant-se portar mentre ella es contorneja damunt seu. A ella sempre li ha agradat portar el ritme i a ell li encanta. Ella és la primera persona amb qui s'entén a la perfecció.

Aquest cap de setmana serà especial, dilluns ella comença una nova feina i està nerviosa. Ell sap que la prova d'accés no serà problema. L'ajudarà a preparar-se i se'n sortirà com la millor.

Què la fa tan especial?. No ho se. Simplement és ella mateixa, es la puresa i la innocència feta persona. Si fos creient diria que és la resposta a les seves pregaries. Des d'un punt de vista més realista, ella es la persona que ell sempre ha desitjat. L'estima amb devoció i la millor manera d'expressar amb paraules tot el que l'inspira, és afirmar amb total rotunditat, que se sent el més afortunat per tenir-la al seu costat.
Segurament haurà repetit conceptes i equivocat la redacció però no vol tocar res. Vol que ella ho llegeixi tal i com els seus dits ho han escrit. Un cop més, portat per la música de cafè del mar, s'ha sotmès a la voluntat dels seus dits qui, obeint la voluntat del seu cor, han transformat en paraules un bullir de sentiments...