Suïcidi en grau de temptativa

My mother used to say
Youre the boy that can enjoy invisibility
I am a boy that can enjoy invisibility

Close your eyes, make a wish
Cross yourself, see yourself
Feel yourself, scream once more
Move yourself, across the floor
Burn inside, between two walls

The advertisements saying, that pleasures ever lasting
Come touch me

-Sonic Youth, Secret Girl

L'home escriu a una llibreta sota la llum de l'escriptori. Això es el que escriu: "Un tret al cap -dificultat de trobar l'arma-, Asfixia -possible supervivència, trencament de la corda-, Dessagnament -brut, dolorós-, Electrocutament-factible, massa imprevistos, no sé si he pagat l'últim rebut-, Salt des de pont -supervivència amb lesions greus-, Atropellament provocat -possible supervivència, dolorós-, Guillotina -on dimonis trobo una guillotina?, al museu de la tortura?-, Sobredosis de calmants -factible-"

Un cop a la porta el va destorbar, va deixar el bolígraf i va apagar la llum. En obrir la porta el somriure de la veïna el va rebre. "Que no tindràs una mica de sal?" " I tant! Ara mateix te la porto" A la cuina va vessar la meitat d'un paquet de sal a un pot i va donar el sobrant a la noia. "No calia tant!" "Tranquil·la dona, no em farà falta." "Gracies! Adéu!" va respondre ella. L'home va tornar a la taula, encengué la llum de nou i es va mirar l'extensa llista amb cara de rumiar. "Ja ho tinc! -va pensar- Descartaré els dos millors mètodes per matar-me i tractaré de dur-los a la pràctica simultàniament, així no hi haurà possibilitat d'error" Llavors va emprar un nou full, ordenant de més a menys els millors mètodes de suïcidi per parelles que permetessin ser practicats amb simultaneïtat. Es a dir, no es factible electrocutar-te amb atropellament ni tallar-te les venes escanyant-te al mateix temps.

En aquells instants, a les afores de la ciutat de G***, domicili del nostre curós suïcida, es munta una muntanya russa. Es un d'aquells gegantins aparells que es munta i desmunta com un LEGO rovellat i que va ambulant de ciutat en ciutat, esperant que els nens de les classes mitges i pobres el visitin en els dies de festa. Si qualsevol pare veies com es munta un d'aquets artefactes, i aquest pare tingués un mínim d'estima per el seu fill, preferiria deixar al seu plançó en mig d'un grup de caníbals famèlics que pujar-lo en aquell munt de ferro. Un gras operari, suós i pelut, muntat en una grua que surt de l'interior del camió que transporta les peces de la muntanya russa, segueix les instruccions d'un altre treballador. Quan el sol es pon, o per els pedants poetes, quan el carro de Phoebus descendeix, la tasca era enllestida. El resultat era una construcció que no passaria les normes de seguretat d'alguna d'aquestes ex-repúbliques soviètiques.
També al mateix temps, en Guillem, de la ferreteria CORSA de la ciutat de G*** crida al seu cap "Escolta! Marcel! Ja has vist que aquestes cordes son desfetes per la meitat? Una mica de força i es trencaran." En Marcel surt del magatzem amb les ulleres posades i una bata blava i es mira al seu jove empleat i a les cordes que te entre les mans. "I que collons passa? Es normal que siguin trencades, ningú ha comprat corda aquí des de que el meu avi portava el negoci... Així que si vols pots fer dues coses: tornar-les a deixar on son i ajudar-me amb les caixes del darrere o anar a llençar aquestes i encarregar-te d'enrotllar una nova tira de corda" El jove va mirar-se al Marcel i va tornar a deixar les cordes on eren.

Tornant a casa del suïcida, aquest ja ha enllestit els seus preparatius. Els elegits han estat: escanyament i electrocutació. Però encara te un neguit dins seu, un neguit de sobreviure després d'aquella última passa a l'Estigi. I es que no ha trobat forma de fer-ho simultàniament sinó que ha hagut d'acontentar-se amb la menys plaent subsidiarietat. Es a dir, al saló de casa -el lloc amb sostres mes alts- havia disposat, graciés a una escala, una corda fermament subjecta al cel de l'habitacle, d'aquesta manera havia calculat que, en llançar-se de l'escala, tenint en compte el seu pes i la distància de caiguda -consultant les mesures que empraven a l'Edat Mitja en les execucions a la forca-, si no arribava a escanyar-se ipso facto, trencant-se una de les vèrtebres -el germà de Sadam Hussein va ser sotmès a la forca i el seu cap es va escapçar saltant d'aquella mateixa distancia, ploff, com un globus que es desinfla i surt volant, visca la Democràcia-, com a poc en uns instants el seu alè s'hauria esvaït. No obstant, i ja subsidiàriament, si tenia la mala fortuna de que qualsevol fet provoqués el trencament de la corda, s'havia pegat al cos amb cinta americana un assecador encès i just a sota del lloc de caiguda havia instal·lat una banyera de plàstic plena a vessar. Si el primer fallava, el segon l'acabaria de rematar. El jove suïcida puja les escales, a fora el sol ja ha marxat i només resten les llums de les cases com lluernes gegants. S'ajusta la corda al coll, tanteja amb un peu fins a trobar l'anhela't buit, i es llença... L'impacte de la caiguda l'hi fa un mal horrible però aquest cedeix en uns segons, trencant-se la corda, i nota com el seu cos cau cap a l'aigua... I la cutre fira comença a la ciutat de G***! La muntanya russa s'il·lumina per uns instants i de sobte s'escolta un pet i es veuen unes guspires on les bombetes de coloraines comencen a esclatar, per goig dels nens. L'estat de l'instal·lació elèctrica -mai revisada- ha provocat una apagada a tota la ciutat.


El jove suïcida es troba a la banyera de plàstic al saló de casa, a les fosques, amb un assecador apagat a la cintura, remullat i amb un dolor terrible al coll. Llavors comença a riure i a plorar.