Subconscient

Un relat de: James Sunderland

Avui he somiat que no m'estimaves.
Era en un carrer, amb moltes cases però cap d'elles tenia porta per entrar. Sabia que tu eres dintre una d'elles i que, per tal de que em tornessis a estimar, et tenia que trobar.
Ho deixava prou clar a la carta que , metafòricament, estava sobre la tomba del meu cor: marxaves. No em deies on, només que estaves cansada de mi. De la rutina. De que no tingues el mateix nivell que tu i no poder parlar de filosofia, art o política.

Em molestava la samarreta. Tota ella pesava, enganxada al meu cos. No la podia apartar de sobre meu, em relliscava de les mans ja que estava tota molla, xopa. Estava impregnada de totes les llàgrimes que m'havien caigut, i ni me n'havia adonat.
Potser era perquè els somnis són així. Passen coses sobtadament, però quan hi penses te n'adones que sempre han estat allà. Són somnis, o mal sons, en aquest cas.

No et trobava. Només veia un noi, molt semblant a mi, tot i que amb un tratge molt peculiar, assentat sobre una de les tanques de pedra que guardaven un pati.
Tot ell era en blanc i negre, com un record llunyà, d'aquelles persones que sembla que les hagis vist en un televisor antic.
No entenia perquè portava un bastó, més semblant a una llança, i una toga. Em deia que no passava res allà on érem. Que més valia deixar de buscar i mirar-ho tot plegat d'una altre manera, que segur que estava en un error. Que estava en un bucle i tenia que trobar la condició que fes que en pogués sortir.

Tot i que no el vaig acabar de creure, un soroll em va distreure i tot seguit, davant meu hi tenia el meu gat.
Una vegada més m'havia salvat. M'havia despertat d'aquell mal són, que en aquest cas hauria preferit que fos realitat.

El meu gat m'havia fet companyia des de el primer dia que em vas faltar. Era qui més m'havia escoltat i qui més m'havia vist destruir-me a base d'alcohol i tranquil·litzants.

Per una vegada, aquest somni no es va fer realitat. Hauria preferit milers de vegades llegir la teva carta on m'abandonaves que llegir un poema de Martí Pol el dia del teu enterrament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

James Sunderland

1 Relats

0 Comentaris

440 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor