Sospites recurrents

Sospites recurrents

En Pascual Catalanet Mig estava de volta de moltes coses, era, per dir-ho planerament un home de món, havia patit en el període de la Dictadura, per ser català i fill de catalans, i tornava a patir ara pel mateix motiu. En el seu entorn proper a Barcelona, li costava ja de trobar llocs i persones de parla catalana, i ara per favor i desprès per força, li calia enraonar més en castellà que en els períodes obscurs [ els actuals eren ja força obscurs, val a dir-ho ] en que al govern de Madrid, hi havia un General.

El canvi de color a Catalunya, no li va semblar ni bé ni malament, calia donar temps als nouvinguts abans de posar-los cap etiqueta [ de fet, d'etiquetes, tots en dúiem sempre de posades, oi ?. Ara quan l'Estatut estava presentat a las Cortes Generales, i els Partits Catalans reeditaven per enèsima vegada, allò del Mercat de Calaf, no li va sobtar gens la sortida de to del Tinent General d'Andalusia, i encara menys el comentari del Jutge en Cap del Tribunal Suprem del Regne, que venia a comparar la nostra llengua amb el Ball anomenat Sevillanes, que fa furor no tants sols a Sevilla, sinó arreu de les Espanyes !

Tampoc la negociació sota pressió de l'Estatut li semblava estranya, el Partir Popular, en el paper de Policia dolent, escalfava els ànims de la gent senzilla ,i alhora els Socialistes Espanyols, en el paper del policia bo, tot i retallant les justes aspiracions de Catalunya, semblava que feien alguna concessió. Ell sabia prou, com moltes persones de la seva època, que quan s'és bo, no es pot ser policia !

Tot li semblava natural i previsible, tot venia a ser la conseqüència inevitable d'haver perdut una guerra darrera de l'altra des del 1714 !

En el seu moment - com molta gent - va pensar que el forat del Carmel , havia estat originat per la corrupció i negligència habitual en els affers públics; la conclusió d'una Comissió del Parlament de Catalunya, venia a donar-li la raó. Les explicacions eren tant i tant enrevessades que palesament deixaven entreveure la seva falsedat. La caiguda d'un edifici a Santa Coloma de Gramenet, estava en la mateixa línia, i els comentaris tècnics que inicialment s'havien donat venien a confirmar també, que finalment només hi hauria víctimes "civils" . Ni en un cas, ni en l'altre es va plantejar en cap moment , que també - ni que fos sense voler-ho- hi hauria qui en trauria benefici.

En Pascual Catalanet Mig, començava a tenir la percepció de que arreu tornaven a trobar-se orelles amatents a escoltar comentaris, que serien desprès traslladats a alguna instància política, i que finalment - en el millor dels casos - no implicarien per a ell, càstig o repressió. Tenia la certesa d'anar retrocedint en el temps a una velocitat vertiginosa !

El dia que el van venir a buscar a casa seva, passades ja les vuit del vespre, quan el van convidar a pujar dalt d'un autobús que portava a la banderola Fuera de Servicio, En Pascual Catalanet Mig, va tenir la confirmació d'una sospita que l'havia acompanyat tota la vida, certament, aquell General ho havia deixat tot, atado y bien atado !

Amic lector situa el cos d'En Pascual Catalanet Mig, allà on més t'agradi, potser dins d'uns anys, algú fent recerca el trobarà i en donarà raó !

(©) Antonio Mora Vergés