Som nens

Tot i així, jo expresso el que penso i sento.
I tu t'amagues darrere la teva corassa.
Fa dies que la corassa està penjada a l'armari
no te n'has adonat encara ?
O no sóc el Jo que tu vols que sigui?

No espero cap Tu, simplement disfruto el que conec.
I saps una cosa ? m'agrada i l'estimo.

Encara tens una part de la corassa. I jo també.
És una part que tinc encaixada,
i fa mal a les orelles quan l'intento treure.

Per què t'enganyes?

El que et fa mal és ressentir-ho dins teu
com les paraules que a voltes em dic,
i que enganyen el somriure,
quan no sé que dir-te.
quan no sé que em passa,
quan tinc por de descobrir nous camins.

M'estanco perquè vull recuperar paraules del passat
que no són realment importants.

Vull viure amb fluidesa sense enganxar-me.
Sense enganxar-me i sense enganyar-me.
Desitjo coneixe't fins a la sacietat.
Un desig que s'està fent realitat.

Ets feliç i ets tu mateix.
No necessites a ningú.
Vius i t'enamores de les petites coses,
dels petits detalls,
encara duus el nen amb molt d'orgull.

El nen que brama capritxós
a la deesa de l'instant,
fets sense fets,
aigua sense aigua.

Potser, l'aigua només és profunda
si t'hi enfonses.