soledad

Aquell dia no el podré oblidar. va ser el pitjor de la meva vida. Creia que seria el millor per tots dos i vaig ficar la pota i ara ja no té solució.
Mai pensava que em podria declarar al noi que m'agrada però ho vaig fer i tot va cambiar, la nostra amistat s'ha esfumat ara tan sols som companys d'escola.
Tot va començar un dilluns, ell es quedava a la biblioteca de l'escola i li vaig demanar la adresa de hotmail per no aburrir-me i poder saber més coses sobre ell. Ell té dos anys menys que jo, i va un curs menys tots dos estudiem uncicle formatiu de grau mig, en concret el d'hosteleria.
L'any passat erem molt bons amics i això que només coincidiem a les pràctiques, però em queia molt bé i aquest any sé que el que sento per ell és més que amistat. A través del hotmail, ell em va insitir a que li digues qui era el noi que m'agradava, pero jo no li podia dir perquè era ell!
Em feia preguntes i jo les esquibava.
El dimarts a l'escola me'l vaig trobar i em va dir que tenia que parlar amb mi. Al sortir em va acompanyar fins l'estació, al final després de la seva insistència li vaig dir. Ell es va quedar de pedra i no sabia que dir, em va dir que s'ho pensaria i em diria alguna cosa. Em va abraçar. Vaig sentir batre el meu cor amb molta força.
A la tarda pel hotmail em va preguntar si estava segura dels meus sentiments i que jo l'any passat li agradava però no em va dir res.
El dimecres em va donar la resposta que jo no volia escoltar. "Tu m'agrades però gairebé no et conec, a més no vull fer-te mal. Deixa'm pensar durant un temps" Allò era que no, no em volia fer mal però ho acabava de fer.
No entenia perquè no volia sortir amb mi. Em va dir que la nostra amistat no cambiaria, però no era cert, em va mentir.
Al dia següent em va dir que li agradava una amiga d'un company de la meva classe!
Vaig sentir una punyalada per l'esquena molt forta, perquè feia veure que em donava esperances si li agradava una altra noia?Perquè no m'ho deia des d'un principi?
Li vaig dir que sobretot no ho expliqués a ningú, però no ho va complir, ja que m'havia ferit almenys que no escampés per tota l'escola!
Aquell dia el vaig anar a veure per la tarda i li vaig preguntar que sentia realment per mi perquè no ho entinia a vegades semblava que sentia per mi alguna cosa més que amistat i m'enviava misatges que feien entendre que els seus sentiments eren els mateixos que els meus. Vaig plorar al saber que només em veia com una amiga i ell em va consolar pensava que tot s'havia arreglat però...
El divendres encara dubtaba per si la nostra amistat continuaria o s'acabaria.
El dissabte li vaig enviar un missatge al mobil ell em va contestar "l'únic que sento per tu és amistat i també m'agobia bastant que estiguis tota l'estona al meu costat"
El vaig odiar em va ferir de tal manera que no em podia concentrar en res i no podia treure del cap.
A la setmana següent a l'escola no em va ni saludar em sentia molt sola perquè ningú més ho sabia. El dimarts li va explicar a un company meu i aquest em va preguntar sobre el que havia passat, vaig aprofitar perquè li preguntés perquè no em parlava. Em va dir que era perquè jo el mirava malament, com volia que el mirés després de tot allò!
Ara ens saludem i ja està, mai més diré podré expresar els meus sentiments cap a una altra perrsona.
Encara penso molt en tot el que a passat i perquè li vaig dir. No ho entenc i mai ho entendré.