Cercador
SOL AMB LA MUNTANYA
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
SOL AMB LA MUNTANYA
(1957, sentia atracció per la solitud)
Com bon pelegrí,
sol vaig pel camí,
el cor m’hi enlaira
perquè estàs amb mi.
Muntanya, que em mimes,
no em facis glatir.
Ja hi sóc, ja hi arribes,
penso pel camí.
El sol ja s’amaga,
surten els estels;
entra la vesprada
enfosquint el cel.
Miro el firmament,
les ombres dels arbres;
escolto el frisar
del vent i les branques.
El foc que he encès, s’apaga.
Senyor, sóc a prop de Vós.
Quin consol, quina esperança;
i tranquil caic en repòs.
Quan la dolça matinada,
amb el seu airet suau,
cobreix tota la muntanya
amb sa rosada de pau,
és quan els ocells surten
de la seva pobra llar,
i amb ses cançons d’alegria,
el dia fan desvetllar.
El sol, amb la llum tan fluixa,
ho acaba de despertar.
El senglar surt amb sa cria,
i el cérvol va a pasturar.
Tota la formosor em volta,
estic posseït d’amor,
la natura, bella i forta,
m’ha ensenyat el seu tresor!
Senyor, perdoneu l’enveja
que tinc dintre del meu cor;
sento meva la muntanya,
per a mi sol el gran record.
I quan la deixo enrere,
caminant ple de tristor,
pensant que no és terra meva,
em giro i vull fer-li un plor.
Quan vaig sol, tinc la bellesa;
sols per a mi vull el tresor;
sense tu tinc la tristesa:
amargura i mal humor.
SENYOR!, VÓS SOU LA MUNTANYA
QUE EM TÉ ROBAT EL MEU COR,
I LA DOLÇA MATINADA
QUE EM TRANQUIL•LITZA AMB AMOR.
Josep Vendrell i Torres
(1957, sentia atracció per la solitud)
Com bon pelegrí,
sol vaig pel camí,
el cor m’hi enlaira
perquè estàs amb mi.
Muntanya, que em mimes,
no em facis glatir.
Ja hi sóc, ja hi arribes,
penso pel camí.
El sol ja s’amaga,
surten els estels;
entra la vesprada
enfosquint el cel.
Miro el firmament,
les ombres dels arbres;
escolto el frisar
del vent i les branques.
El foc que he encès, s’apaga.
Senyor, sóc a prop de Vós.
Quin consol, quina esperança;
i tranquil caic en repòs.
Quan la dolça matinada,
amb el seu airet suau,
cobreix tota la muntanya
amb sa rosada de pau,
és quan els ocells surten
de la seva pobra llar,
i amb ses cançons d’alegria,
el dia fan desvetllar.
El sol, amb la llum tan fluixa,
ho acaba de despertar.
El senglar surt amb sa cria,
i el cérvol va a pasturar.
Tota la formosor em volta,
estic posseït d’amor,
la natura, bella i forta,
m’ha ensenyat el seu tresor!
Senyor, perdoneu l’enveja
que tinc dintre del meu cor;
sento meva la muntanya,
per a mi sol el gran record.
I quan la deixo enrere,
caminant ple de tristor,
pensant que no és terra meva,
em giro i vull fer-li un plor.
Quan vaig sol, tinc la bellesa;
sols per a mi vull el tresor;
sense tu tinc la tristesa:
amargura i mal humor.
SENYOR!, VÓS SOU LA MUNTANYA
QUE EM TÉ ROBAT EL MEU COR,
I LA DOLÇA MATINADA
QUE EM TRANQUIL•LITZA AMB AMOR.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
821553 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >