Sóc idiota!

Soc idiota, cientificament i matemàticament comprobat, soc cerebralment inútil i em sembla que cap de vosaltres m'ho pot negar o que passa és que us creieu més llestos que jo? Bé, de fet, el que jo sigui idiota supossa un greuge comparatiu de cara a la resta de l'humanitat envers jo o envers de qualsevol altre que com jo sigui idiota. Sinó mireu al propi George Bush. Ser idiota és una gran sort, una gran avantatge. És el millor escut darrera del qual un es pot amagar. Que fots la cagada més gran de la teva vida, cap problema, ningu t'ho retreurà mai, tothom ho sap, ets idiota.
Jo imagino a George Bush davant del consell general de la ONU explicant el tema de les armes de destrucció masiva dient-li al Kofi Anan algo així com "Soc idiota" i al Kofi Anan esperant que el president dels Estats Units li dongui informació nova desconeguda per la resta de l'humanitat. Bé, però de fet el tema de ser idiota és tan generalitzat dins del món de la política que si parles d'això enlloc d'un monòleg podria fer una enciclopedia sencera.
Un es pregunta, per què són idiotes els polítics si se supossa que han de regir els destins de les nostres vides? Bé, per resoldre el tema cal a dir que hi han dos lineas de investigación. Descartant la primera, que apunta a l'autoria de ETA, prenem directament la segona. Els polítics són terriblement idiotes per poder donar així sentit a les nostres vides estúpides. Creieu vosaltres que si els nostres governants fossin uns genis les nostres vides serien millors? No! evidentment que no! Imagineu-vos que enlloc de Rajoy haguessim tingut a un Einstein al govern al moment de l'enfonsament del Prestige. Hagues sortit el tio per la tele dient que allò era un gran desastre ecològic, que la meitat d'Europa passaria a tindre el fuel com a part de la seva dieta habitual durant els propers anys i que finalment al cap dels anys mogollón de gallecs acabarien convertint-se en pastilles efervescents o algo així, joder, la que es liaria. Per això, per al bé de tothom és molt millor tindre a un idiota que ens digui que "son como unos ilillos de plastilina" que no preocupa tant i ens permet a uns quants humoristes viure del tema fotent-nos marisc, clar, com a mínim fins que tinguem l'estomag com la petroquímica de Tarragona.
Però bé, com deia, no us penso donar més la brasa explicant les estúpides vides dels idiotes dels politics, doncs per això només cal posar els telediaris. Bé, això o esperar mirant al cel, que potser cauen amb un helicopter. Avui us penso explicar la meva vida d'idiota, que per alguna cosa estic aquí fent el primo, sinó aneu a buscar a Maragall que l'he vist per alla darrera a la barra i que el monòleg el faci ell.
Vosaltres us preguntareu "Aquest tio és realment idiota?" Eh que passa, és que ningu s'ho pregunta! Tothom ho dona per fet! Bueno, doncs sí, us ho confirmo de nou, ho soc. Jo vaig neixer un dia en que estava sol a casa, la meva mare havia sortit i vaig haber d'anar a cridar a la portera i dir-li, "que ja he nascut... " Veieu a una persona normal segur que algú li hagues dit "Eh xaval! Que no cola! Que aquest monòleg és del Gila!" Però com que sóc idiota...
Bé, al que anava. Una de les probes inequivoques de la meva condició d'idiota és la fet de tenir carrera. Per ser idiota has de tenir carrera, i si pots te l'has de treure molt ràpid, per gaudir el mínim temps possible de la vida universitària. Un segon punt que encara marca més el teu grau de limitació cerebral és la carrera que esculls. Jo vaig escollir la carrera d'Història i és una carrera molt útil. Molt útil per guanyar els formatgets grocs del Trivial. De cara a aconseguir una feina només has d'afegir a la teva Llicenciatura d'Història la frase "Woper, doble woper, con queso" i a partir d'alla vinga, a menjar-se el món.
No, però l'important del cas és el nivell de poso cultural que et deixa dins teu. Jo per exemple se que al 2200 a.C. el rei de Mesopotamia es deia Sarkalisarri. Quina importancia poden tindre les altres coses... Algú em deixa un euro per una birra?