SÓC EL VENT

En les promeses escrites
perduren els somnis que mai realitzarem.
Promeses avui convertides
en cèndra i òblit on ambdós jugavem a ser Déus.

Com més m'alimente de mentides
més en necessite, menys et necessite
Com més en som d'incompatibles
més t'estime, menys m'estime

Trista oronella sola i càndida
no busques cap resposta,
ja no tinc identitat.
Com més ferides reb la meva ànima
es torna més forta
i ja es massa tard per a canviar

No, jo sóc el vent. Qui va bufar paraules mortes?
No, jo sóc el vent. Qui va bufar separant vides nostres?

Dona'm la mà, no em deixes anar,
obrim junts les portes que ens tanquen el pas.
Dona'm la mà, no em deixes anar,
creuem junts la senda que ens impedeix caminar.