Cercador
S’ha trencat el blau – XXVII
Un relat de: sants78Deserts fets de silenci,
de mirades esquives,
sense aigua,
sense miratges
i sense ombres.
Deserts dintre del meu cervell
i dels teus ulls,
als records,
que s’esborren,
a les llàgrimes que ploro,
sense controlar,
en qualsevol moment.
Deserts de diazepam,
de preguntes sense resposta,
d’una vida sense sentit
i sense les teves abraçades,
deserts sense les teves cançons
i sense Paral•lels.
Deserts mortals
i en solitari.
de mirades esquives,
sense aigua,
sense miratges
i sense ombres.
Deserts dintre del meu cervell
i dels teus ulls,
als records,
que s’esborren,
a les llàgrimes que ploro,
sense controlar,
en qualsevol moment.
Deserts de diazepam,
de preguntes sense resposta,
d’una vida sense sentit
i sense les teves abraçades,
deserts sense les teves cançons
i sense Paral•lels.
Deserts mortals
i en solitari.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490886 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal