Sentiments profunds

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
SENTIMENTS PROFUNDS


Una sensació estranya brollà a dins meu, em va desconcertar pensar que pogués tractar-se del que esperava des de feia temps. Efectivament, una semença es formava al més profund meu. Sentiments meravellosos, de responsabilitat de protecció i de lluita m’ enfarfegaven. Vas anar formant-te, podia intuir i imaginar el batec del teu cor, semblant al palpitar d’un rellotge, que marca cada segon, amb pressa per anunciar l’hora següent. Va ser emocionant veure l’evolució del meu cos. Vaig percebre-hi un moviment, de primer, em vaig espantar, no sabia ben bé què passava, després m’adoní que havies crescut, era una salutació, avisant-me que continuaves bategant. Un munt de sentiments de coratge i de curiositat s’amuntegaven inundant-me per complet. Tant de bo, tot hi vagi bé, suplicava constantment, no podia imaginar-me, ni un segon, sense tu. Sentí admiració, neguit, patiment perquè sortires. T’hi encabires i començà a deformar-se’m l’abdomen, enjogassaves, palpí la panxa, poguí intuir el teu cap, les espatlles, el colze, les cuixes, el culet...Tu percebies els meus moviments, les meves emocions, i et bellugaves, segons el meu estat anímic, responies amb una embranzida, segons les vibracions que captaves de mi i d’allò que m’envoltava, identificaves la meva veu i la mà en passejar-la per la panxa, era un sentiment sensacional, curull de felicitat, d’orgull, d’atracció i de plaer. Era un sentiment recíproc. Faltava poc pel teu debut. Estava impacient, malgrat tota la por que em causava pensar en aquell moment, per l’angoixa que estigueres bé i la por pel part. Vas néixer. Em fitaves sense plorar. Et guitava i plorava. Eres preciós, mostraves indiferència, potser una mica d’esglai, estaves sorprès i atordit per la claror, pel soroll, per la gent que t’envoltava, tanmateix, continuaren mirant-nos-en. Mai esborraré de la ment la teva careta ni aquell moment tan entranyable. Tot plegat, va ser un sentiment tant inoblidable com màgic.

Ailec
Abril 2020


Comentaris

  • Emoció pura[Ofensiu]
    Illadestany | 19-04-2020 | Valoració: 10

    L'emoció més pregona de la meva vida, el naixement de ma filla. No hi ha sentiment més colpidor per a una mare ni, suposo, per a un pare,

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: