Cercador
Sense tu
Un relat de: Eugeni Mur- Compartir:
Darrera les dilatades finestres del món
un jai arbre vessa llàgrimes d'argent
per la terra de l'odi i de l'esperança,
reblint de somnis maragdes els tanys
d'aquest calmat capvespre de març.
Ara, el temps, trist i solitari s'avorreix
plorant la teva massa feixuga absència;
i mentre et penso, el sol que ja s'amaga,
refreda l'aire de sang on estan inscrites
amb or les teves circumspectes paraules.
l´Autor
36 Relats
50 Comentaris
33937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
MÉS COMPRENDRÀSMés comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol