Sense ombra

Quan vaig començar a anar a l'escola els nois no van trigar gaire a adonar-se del defecte que tenia, i es reien de mi.
Van anar passant els anys, i jo, cada cop em sentia més trist. Sempre procurava sortir al carrer quan feia núvols i de nit.
Un dia que feia núvol, em vaig trobar una noia molt simpàtica i vam estar parlant molta estona i vam quedar per tornar al dia seguent.
Jo vaig suplicar a Déu que estigués núvol. Però no va ser així, i jo no vaig sortir de casa per por a que s'en rigués de mi. Peró el més extrany és que ella tampoc en tenia.