SENSE LINIA...

Aquesta nit no tinc ganes de conectarme al xat... però mai se sap quan es pot trobar l'amor, així que mi vaig posar una estona...
vaig provar amb una tal MonicaBCN, en principi semblava simpatica, era de la meva edat mes o menys, al final em va caure bé i tot, vam començar a parlar, ens vam engrescar, poc a poc ens vam anar coneixent, crec que havia trobat el meu amor, cada paraula que escrivía m'entrava i es quedava dintre meu, era un riu de sensacions, un arc de sant martí de colors vius que m'envoltava, milers de sensacions s'apoderavan de mi, pasio, ternura, dolçor, calidesa, alegria, el cor em nava a cent, crec que també li agradava a ella, estava que no cavia dintre meu, em vaig decidir, li vaig preguntar el seu MSN per poder parlar cada dia, i potser alguna cosa més, li vaig preguntar, en va dir que si que m'el donaria, l'estava escrivint, estava emocionat, alterat, frenetic, nerviós, amb ganes de menjarme el mòn però.
Sense linia...