Sender...

Sender que travesses els boscos
sender que no deixes mirar enrere,
que torças la voluntat dels homes
que trencas l'esforç i la història.

Mil cops trepitjés els teus còdols
mil cops acariciés les teves branques,
que com catifa cobreixen el camí
que com cortinatges amaguen l'estelada.

Res em queda? res no tinc?
tot ho he perdut? per ésser tossut?
ara que ja he arribat al final del camí,
el dubte... tornar a començar!