Selfmade man

Assegut davant el mirall,
contemplo el meu rostre arrugat,
les bossses dels ulls,
els solcs en les comisures dels llavis.

Assegut davant el mirall,
reto a la mirada una resposta,
un desti,un cami.

Assegut davant el mirall,
contemplo la deixadesa del meu cos,
els membres somorts.

Assegut davant el mirall,
contemplo el silenci de la meva vida,
les paraules volgudes,
els gestos insatisfets.

Assegut davant el mirall,
contemplo el teu futur,
la felicitat en el teu llavis,
i la claror en els teus ulls.

Assegut davant el mirall,
el tren marxa,
per no tornar mai mes.
L´estació resta buida,
mentre l´home es va embardunant de fang.