SÉ ON ÉS LA FONT

És la història del meu pas per aquest món, l'ultima estrofa és la que m'agraderia si Déu vol.

SÉ ON ÉS LA FONT !

Qué bien sé yo la fonte que mana y corre,
aunque es de noche.
(Sant Joan de la Creu, 1542-1591)

**************

Amb resos paternals i en ma materna,
de lluny estant,
com un infant, cridat, que el van guiant
i va apranent la novetat de cada instant.
Bé prou que ho sé !
orientat pel seu brogit,
on és la font que raja i corre,
encara que és de nit.

En plena pubertat,
rebrot de vida, febre vernal,
camins que menen entre el be i el mal
sento la seva crida.
Bé prou que ho sé !
orientat pel seu brogit,
on és la font que raja i corre,
encara que és de nit.

Adolescència de rocs i d'entrebancs,
corriols encabritant-se
entremig de barrancs,
argelagues punxant,
envoltat per l'oblit.
Bé prou que ho sé !
orientat pel seu brogit,
on és la font que raja i corre,
encara que és de nit.

Joventut encartoixada,
silent i amb solitud l'he desitjada,
assedegat d'amor,
foll de delit.
Bé prou que ho sé !
orientat pel seu brogit,
on és la font que raja i corre,
encara que és de nit.

Adult arribo, trepitjant el llot,
i amb la ma toco la molsa riallera
que l'aigua ja és propera.
De tant d'anhel se m'humiteja el cor
de plor interior,
clamant de pena i goig
amb pregon crit.
Bé prou que ho sé !
orientat pel seu brogit,
on és la font que raja i corre,
encara que és de nit.

A la vellesa sento l'ortigada
amb la fresca rosada.
L'aura amb el fullam
em distreu del seu cant.
Més fluix, més fort,
del so… la cantarella
del rajolí sota una llum d'estrella,
em porta devers l'obac florit.
Bé prou que ho sé !
orientat pel seu brogit,
on és la font que raja i corre,
encara que és de nit.

Oh, dolça senectud !
De tanta vida el meu cos reposa
igual que en el pit de l'espos
o fa l'esposa.
Tendresa sense mesura és el meu llit.
Res em distreu, tot m'és oblit,
que hi ha neguit i desamor a fora.
Bé prou que ho sé !
orientat pel seu brogit,
on és la font que raja i corre,
encara que és de nit.

Josep Vendrell i Torres