Cercador
SANTUARI I HOSTATGERIA DE MONTGRONY [ MOGRONY,ORIGINALMENT] EL RIPOLLES
Un relat de: Antonio Mora VergésEns arribàvem la Rosa, el Miquel, la Maria Jesús i l’Antonio, fins al santuari de la Mare de Déu de Mogrony; el lloc és un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes; la capella o santuari es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere.
L’escala comença a la gran hostatgeria del santuari; i el petit lloc on es venera una imatge de la Mare de Déu, bruna [ refeta després que un incendi casual, el 1894, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII ] , és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua.
Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Mogrony són del 1400, època en què ja tenia un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit en 1650-52.
Hom pensa que la devoció a la Mare de Déu de Mogrony [ possiblement primera advocació d’aquell ‘castell de Mogrony ’ de referències dubtoses ], va iniciar-se a l’església de Sant Pere , avui, en la seva absidiola dreta es venera una imatge que no sabem identificar.
Una tradició diu que fou trobada el 804 per un pastor i un bou de Can Camps, prop d'una font que hi ha a un quart del santuari, a mig pendent de la costa, on s'erigí una capelleta amb una inscripció al•lusiva i una imatge gravada que deixa anar l'aigua pels pits, per això – i malgrat que la figura ens presenta una imatge clàssica de la Verge en Majestat [*] - ha estat anomenada ‘ Mare de Déu de la Llet’ i venerada per les dones que alletaven els seus fills.
(*)Posició frontal de la Verge asseguda sobre un tron, amb el Nen Jesús sobre els genolls, i per la seva expressió greu, i l’actitud solemne, gairebé hieràtica.
Font, imatge i inscripció, on es parla d'un llegendari Hug de Mataplana del 804, són obra del segle XVII, coetània a la del santuari.
L'hostatgeria fou renovada i ampliada al segle XVIII (no es dugué a terme el projecte de construir un gran santuari), i ha tornat a ser reformada modernament.
L'obertura d'una pista forestal des del pont de la Foradada o de Garfull fins al Coll Roig, que surt de la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà (un petit branc de 700 m uneix el santuari a aquesta pista, que també comunica Gombrèn amb Castellar de n'Hug), n'ha facilitat molt l'accés i ha donat una nova vitalitat al santuari i l'hostatgeria
L’escala comença a la gran hostatgeria del santuari; i el petit lloc on es venera una imatge de la Mare de Déu, bruna [ refeta després que un incendi casual, el 1894, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII ] , és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua.
Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Mogrony són del 1400, època en què ja tenia un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit en 1650-52.
Hom pensa que la devoció a la Mare de Déu de Mogrony [ possiblement primera advocació d’aquell ‘castell de Mogrony ’ de referències dubtoses ], va iniciar-se a l’església de Sant Pere , avui, en la seva absidiola dreta es venera una imatge que no sabem identificar.
Una tradició diu que fou trobada el 804 per un pastor i un bou de Can Camps, prop d'una font que hi ha a un quart del santuari, a mig pendent de la costa, on s'erigí una capelleta amb una inscripció al•lusiva i una imatge gravada que deixa anar l'aigua pels pits, per això – i malgrat que la figura ens presenta una imatge clàssica de la Verge en Majestat [*] - ha estat anomenada ‘ Mare de Déu de la Llet’ i venerada per les dones que alletaven els seus fills.
(*)Posició frontal de la Verge asseguda sobre un tron, amb el Nen Jesús sobre els genolls, i per la seva expressió greu, i l’actitud solemne, gairebé hieràtica.
Font, imatge i inscripció, on es parla d'un llegendari Hug de Mataplana del 804, són obra del segle XVII, coetània a la del santuari.
L'hostatgeria fou renovada i ampliada al segle XVIII (no es dugué a terme el projecte de construir un gran santuari), i ha tornat a ser reformada modernament.
L'obertura d'una pista forestal des del pont de la Foradada o de Garfull fins al Coll Roig, que surt de la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà (un petit branc de 700 m uneix el santuari a aquesta pista, que també comunica Gombrèn amb Castellar de n'Hug), n'ha facilitat molt l'accés i ha donat una nova vitalitat al santuari i l'hostatgeria
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.