SANTUARI DE SANTA MARIA DE FALGARS. BERGUEDÀ

Sortíem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés de la Pobla de Lillet en direcció a Guardiola de Berguedà, a l'esquerra de la carretera, trobem un trencall que indica: Santa Maria de Falgars; ens endinsem per la pista asfaltada que en constant ascensió ens portarà fins als 1.288 metres d'altitud.

Des de la coma on s'assenta el santuari l'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija.

La Maria Jesús recollirà imatges del rellotge de la façana de l'esglesia, del campanar, del frontal de l'altar, de la imatge de Nostra Senyora de Falgars i de la hostatgeria, que ofereix servei de restaurant - el local te un aforament per a 80 persones- , bar i allotjament, ja que disposa de 8 habitacions dobles amb bany i 6 amb bany compartit. Sobten les proporcions de l'edifici que comparteixen el temple i l'hostatgeria.

La tradició explica com un bou i un pastor de Saus troben una imatge de la Mare de Déu enmig d'unes falgueres. Segurament la va amagar algun fugitiu de les guerres que assetjaven els pobles més grans i que obligaren als seus habitants a buscar recés a les muntanyes pirinenques.

El lloc és esmentat ja el 984, en l'acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona. El 30 de març de 1120, els seus propietaris, Ramon i Eliardis, donaren aquesta església i l'alou amb tots els seus drets, que existien per la Cerdanya, Conflent i Berguedà, al Monestir de Sant Llorenç amb la condició que fos cuidada. Des de l'any 1255 consten diverses donacions de Galceran de Pinós, del cavaller P. De Bach. Des del 1288 se la veu dependent de la parròquia de Sant Cristòfor de Vallfogona, després tingué benefici propi (1352) i, més tard, ermitans.

L'església primitiva fou substituïda per un edifici romànic, construït pels volts del 1120 i que subsisteix en part en l'actual edifici, que fou refet al segle XVII.

El 19 de març de 1646 es posà la primera pedra de l'actual església, sobre la porta es conserva la pedra clau amb data 1049 , que hom suposa procedent de l'església primitiva, de la qual encara existeixen restes de parets i una porta romànica ferrada dintre les dependències del santuari. Dins la cisterna s'ha trobat una inscripció del maig del 1561. El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Fèlix de Marimon, Marquès de Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys al voltant de la capella per reomplir l'hostatgeria. El 1739 es construí l'altar major, d'estil barroc, els dos altars laterals dedicats als Sants Metges i el del Sant Crist. El 1952-56, el retaule de marbre actual. El 1824 fou pintat el cambril tal com es conserva avui en dia.

La primitiva imatge desapareix arran d'alguna guerra. Avui, l'advocació de Nostra Senyora de Falgars , està representada en una imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu de la Llet. Hom defensa que la imatge és del final del segle XIV o el començament del XV.

L'original es conserva a la Pobla de Lillet però retorna a Falgars cada any per la festa de la Quinquagèsima, el 15 d'agost. En aquesta data es fa la romeria a aquest santuari i és costum que s'hi balli la dansa de Falgars. Sembla que l'origen d'aquesta dansa s'ha de cercar en una continuïtat plàstica de l'època feudal, en recordança dels mals usos i servituds a què tenia sotmesos els seus vassalls el llegendari comte Arnau. Antigament es ballava a la plaça de la vila.

El 25 d'abril, o el diumenge més pròxim, la Pobla compleix el vot d'anar en romiatge al santuari de Falgars, i pel setembre, el diumenge pròxim al 8, és la festa major del santuari. Després de l'ofici i els goigs hom fa una gran truitada amb què s'obsequia la concurrència.

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#